Imagineu-vos que l'any 2010, durant la gran manifestació "Som una nació, nosaltres decidim", un viatger del temps se'ns hagués presentat allà al Passeig de Gràcia i ens hagués xiuxiuejat a cau d'orella: "D'aquí a 5 anys l'independentisme serà majoria al Parlament, i d'aquí a 7, s'hi proclamarà la República, tot i que no es posarà en marxa".

Segurament, la nostra reacció hauria estat d'absoluta incredulitat. Tanmateix, acabem aquest 2017 convuls amb una majoria parlamentària independentista consolidada, en un context de màxima participació electoral. El principal mite unionista, el de la majoria silenciosa, va quedar esmicolat el 21D. La màxima fita de l'any, però, ha estat la celebració del referèndum d'autodeterminació del 1 d'octubre, enmig d'una repressió brutal de l'Estat, amb un triomf incontestable de l'opció secessionista.

Hem arribat, doncs, més lluny del que mai no havíem arribat en les darreres dècades. Gratitud eterna als líders que ens hi han dut, arriscant la llibertat i el patrimoni personals, fent front a amenaces, persecucions i imputacions. No oblidarem mai que hi ha qui rep el 2018 a la presó o a l'exili, i no oblidarem mai qui ha estat responsable d'aquesta ignomínia.

Tanmateix, per raons que encara ens han d'explicar, el 28 d'octubre es va decidir no aplicar la voluntat del poble expressada al del Parlament de Catalunya el dia anterior. És ja un fet que la història s'encarregarà de jutjar. Vam tocar el somni amb la punta dels dits, i vam veure com s'esvaïa. Suprimit l'autogovern i reemplaçat per una autonomia de cartró pedra –que és el que haurà de gestionar el nou govern, no ens enganyéssim pas– hem tingut l'oportunitat de demostrar al món amb unes eleccions imposades que l'independentisme continua sent el corrent polític hegemònic al país.

Ara toca refer-nos, i preparar-nos per a la següent etapa de la lluita per l'autodeterminació. Que ningú no en dubti. Catalunya serà independent. No hi ha marxa enrere. Caldrà, però, una renovació profunda dels lideratges polítics i socials –que el 21D no va permetre– per nous protagonistes, disposats a anar més enllà, molt més enllà.

Agrairem sempre la feina ingent dels que ens han portat fins aquí. Ens espera, però, un combat democràtic molt més intens i dramàtic –davant un Estat disposat a tot i més per fer-nos desaparèixer com a cultura i com a país– que requereix noves estratègies i nous lideratges. O fem realitat la república o esdevindrem una singularitat folklòrica com les regions de França o Itàlia.