El passat 26 de novembre, al Parlament de Catalunya, Ciudadanos va tornar a posar a l’ordre del dia un punt sobre el seu monotema: l’autoodi i les nàusees que els provoca el que sona a català i en català. Ha de ser dur viure, permanentment, en aquesta contradicció de rebutjar la llengua i la cultura del lloc on viuen. El mateix serveix per al Partit Popular, que al País Valencià va proposar una moció en la mateixa línia i amb el mateix resultat.

Tots hem de complir la legislació, però a Ciudadanos, quan els convé, en fan bandera i a la pràctica s’afanyen a demanar-ne la desobediència. Per exemple, si la seva moció hagués prosperat, estaria incitant el Govern català a prevaricar i a no aplicar els centenars de multes lingüístiques a què obliga la legislació espanyola en temes com els productes alimentaris o els medicaments. Ves per on, en això estaríem d’acord.

Ara bé: també han de saber que la llei obliga els comerços a tenir en català la retolació fixa, així com ho exigeix la legislació espanyola en llocs com els aeroports o les estacions de transport. I que els contractes han de ser en la llengua que triï el client, ja que hi ha el dret de ser atesos en català en l’atenció al client, o que els manuals d’instruccions i informacions obligatòries d’embalatge i etiquetatge de bona part dels productes distribuïts a Catalunya de les empreses també han d’estar en llengua catalana.

Així mateix, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, entre d’altres normatives sobre el funcionariat, determina que en els territoris que tenen una altra llengua oficial a banda del castellà, com és el cas de Catalunya, però també del País Valencià i de les Illes Balears, entre d’altres, el ciutadà té dret a ser atès en la llengua que triï i no pot ser discriminat per raó de llengua.

I, com sabem, hi ha repetides discriminacions per raó de llengua. Malauradament, tenim casos de ciutadans vexats per haver-se dirigit en català a treballadors públics, bé siguin sanitaris, jutges o agents de policia. També convé recordar que a la Franja de Ponent els ciutadans catalanoparlants (i en són el 80 %) no tenen per a ells i la seva llengua cap protecció legal, amb tot el que això implica.

Per tot això, de manera encertada, el Parlament va rebutjar la moció popurri contra elements de la cultura i la llengua catalanes. La Plataforma per la Llengua és una entitat social enfocada a promocionar la llengua catalana, a garantir la igualtat de drets lingüístics dels catalanoparlants respecte a comunitats lingüístiques similars i a enfortir la cohesió social als territoris de parla catalana. La nostra feina l’avalen els prop de 20.000 socis que tenim i els 26 anys de treball continuat.

Precisament, com a entitat prou representativa de la llengua catalana, ens agradaria poder explicar els objectius i la feina que fem al grup parlamentari més nombrós del Parlament de Catalunya. Fins ara, això no ha estat possible. A Lorena Roldan i als seus companys de partit els aconsellem que s’impliquin més en la vida social, cultural i associativa del nostre país i els convidem a visitar-nos. Altrament, demostrarien que no poden representar la majoria dels catalans.