Braços plegats, determinació en el discurs i vocabulari robust, sense necessitat de consultar papers. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, ha aparegut la Margarita Robles que més agrada els defensors del constitucionalisme, la servidora pública compromesa amb els aparells de l'Estat -començant pel CNI-, que connecta amb el jacobinisme socialista i que simpatitza amb els votants de dretes. No és estrany que una anàlisi pausada dels baròmetres del CIS determini que és la ministra de Pedro Sánchez que obté millor nota mitjana -un 5,5 sobre 10, per davant de les vicepresidentes Yolanda Díaz (5,4) i Nadia Calviño (5,3), les úniques que no suspenen-, capaç com és de no generar anticossos en àmplies capes de l'electorat espanyol. A Madrid, alguns hi veuen la jutge progressista que va ser; d'altres, la ministra que s'alinea amb els espies i l'exèrcit, i que no s'arruga.

Quan més erosionada semblava, Robles s'ha fet forta. La titular de Defensa ha fabricat aquest dimarts l'escenografia per convertir la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, en una concessió mínima a l'independentisme i un assenyalament limitat als serveis secrets espanyols, a la diana també per la infecció dels telèfons mòbils de Pedro Sánchez i membres del seu executiu. El relleu per Esperanza Casteleiro, secretària d'estat de Defensa i antiga cap de gabinet de la ministra, és una victòria de Robles. "Amb això ja ho he dit tot", ha verbalitzat per recordar que Casteleiro és la seva mà dreta. La ministra, que amb habilitat ha destacat que al CNI s'aparta una funcionària perquè n'escali una altra de la seva màxima confiança, ha exhibit un triomf polític en un context advers. Li demanaven que dimitís i no ho ha fet. Tampoc li han demanat.

Els canvis al CNI porten el segell de Pedro Sánchez, que pretén contenir les conseqüències de l'escàndol d'espionatge dins del perímetre dels serveis secrets, sense esquitxar el seu executiu. Prenent perspectiva sobre la successió d'escenes polítiques, es pot convenir que al president espanyol li ha fet servei la polifonia de veus al seu govern davant del Catalangate, interpretades en la partitura de les desavinences, però més harmòniques del que podrien semblar. Per una banda, Félix Bolaños ha assumit el paper d'apagafocs, encarregat d'atendre la indignació de la Generalitat i subratllar el discurs amable de perseguir l'aclariment dels fets. Per l'altra, Robles ha fet costat als aparells de l'Estat i ha actuat de frontó davant de les exigències independentistes. Tots els fronts coberts.

A Sánchez li ha fallat el relat en els darrers mesos: el focus no està situat en la recuperació econòmica -pels danys afegits de la inflació- i el galliner parlamentari s'ha esvalotat amb crisis sobrevingudes. El president espanyol voldria que el cessament al CNI permetés passar pàgina al Catalangate, amb l'epíleg afegit de la reunió que tant li ha reclamat Aragonès. Pot tenir la temptació de pensar que l'estratègia dels republicans no compta amb alternativa al diàleg i que, per molt necessitat que estigui de suports al Congrés, ERC no té altres cartes. En síntesi, que acabarà cedint. Per això, intentarà abaratir les concessions, tant com pugui. Mentre ERC madura on són els límits -ja admet la dificultat de tombar la ministra- i Sánchez contemporitza, Robles passeja el seu orgull. El de servidora pública que connecta amb els compatriotes del CNI.