Les eleccions presidencials franceses 2017 quedaran com les més incertes de totes. La cinquena República francesa va ser pensada per De Gaulle i modificada pels seus successors sempre amb objectiu de formar una estabilitat política i com a conseqüència d'enfortir els dos blocs esquerra/dreta.

Però enguany, una mena de revolta democràtica ha traduït la voluntat de canvi pel fet que cap dels dos partits tradicionals sigui a la segona volta. Tenim l'ultradretà FN que representa la voluntat del poble de deixar de donar "als que abusen del sistema" (immigrats, aturats,...) i una nova figura socioliberal, l'Emmanuel Macron.

Vaig decidir comprometre'm amb ell en dues etapes. Fa un any, va crear el seu moviment. Quelcom nou, en ruptura amb tot allò que s'havia fet fins ara. Vaig adherir per la seva visió europeista i decentralitzadora però encara no sabia cap a on anava. Al novembre, va publicar el seu llibre i just després declarar-se candidat a les presidencials. Ho vaig tenir tot : defensa de les llengües, europeisme, decentralització i poders de decisions locals, ...

L'Emmanuel Macron és clarament el millor candidat que podem tenir en el sistema francès. Està criticat per haver treballat en un dels bancs més poderosos de França, per haver participat en el govern de l'Hollande, i fins i tot per tenir una dona que té 24 anys més que ell com també per la seva suposada homosexualitat. Però ho ha aconseguit. Ho hem aconseguit. En un any, hem recompost totalment la política francesa.

Aquest diumenge s'ha de triar entre una conservadora i un progressista. Molts francesos temen aquesta imatge de "banquer, proper del món de la finança". El podria fer perdre. Si guanya, tindrà com a primera dificultat obtenir una majoria parlamentària. El sistema polític no està fet per fer acords entre moviments (a la diferència de quasi tots el sistemes democràtics al món).

De costum aquí les aliances es fan abans de les eleccions i s'obté la majoria. Ara potser caldrà treballar com si tinguéssim un parlament elegit a la proporcional. Però tenim temps de veure-ho i comentar-ho (cinc setmanes). Ara el més important és que guanyi la renovació positiva en contra de la regressió, i més endavant que les promeses es concretin, ensenyant als "esquerranistes" catalans que dubten d'un exbanquer, que haurien fet millor de votar per ell que deixar passar Le Pen.

Perquè sí, alguns dels catalanistes criden a abstenir-se o votar en blanc. A tots aquests, com sempre, us dic que heu oblidat el més important: l'interès del país. I és precisament perquè jo poso l'interès del territori abans de l'anàlisi esquerra/dreta que espero la victòria de l'Emmanuel Macron. Per Catalunya, pel català, per un futur millor.