Si un dia Catalunya esdevingués un estat, m'agradaria que en referència als drets fonamentals d'expressió i reunió no s'apliquessin controls previs. M'agradaria que cap reunió de persones fos sotmesa a règim d'autorització administrativa prèvia.

És així com ho fan en els estats de democràcia avançada i és així com ho preveu en la legislació aplicable, la llei orgànica 9/1983 de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió i manifestació que és el mateix dret, un en espais oberts que poden afectar la lliure circulació d'altres persones, altres en espais tancats.

Veníem d'on veníem i la Constitució creu necessari especificar que aquests drets cal exercir-los sense armes i la llei orgànica que el regula creu necessària recordar-nos que les reunions en el domicili particular estan exemptes de cap comunicació prèvia.

M'agrada com està regulat aquest dret. Ho fa a la manera anglosaxona, atorga drets als ciutadans i li diu a l'administració que té l'obligació de protegir-los davant qui intenti impedir-los i que si vol limitar-los, canviar l'hora, el lloc o l'itinerari, ho haurà de fer de manera motivada.

Són doncs els poders públics els que han de motivar la limitació o alteració d'un dret fonamental del qual s'elimina el sistema preventiu d'autorització que havia existit durant la transició o la prohibició indiscriminada i la persecució del franquisme i altres períodes dictatorials.

És ben cert que hi ha manifestacions que no m'agraden, les que volen limitar el dret al mateix cos a les dones, les que qüestionen el model lingüístic a les escoles, les que defensen projectes urbanístics amb els que discrepo...

En aquest paquet de manifestacions que no m'agraden i que no comparteixo, podem posar la convocada per Jusapol aquest dissabte dia 29 de setembre. Però totes elles queden emparades pel dret fonamental de reunió i manifestació.

Podem considerar impúdic el suport a una actuació policial d'ara fa un any que jo mateixa he qualificat de brutalitat policial, però la discrepància de cadascun de nosaltres no pot donar com a resultat tornar a l'autorització prèvia i concedir "permís" només a les manifestacions que m'agradin, o agradin al meu veí.

No és una qüestió intranscendent, perquè en nom de la llibertat i de l'antifeixisme s'aixequen veus que diuen que a la plaça Sant Jaume només poden entrar-hi els que a ells els hi agradin. S'aixequen veus que opinen que les seves manifestacions per coincidir amb la ideologia de la majoria (inestable), però majoria parlamentària independentista, no necessiten comunicar la seva intenció de realitzar cap manifestació. Com si en el seu cas no s'haguessin d'analitzar les conseqüències sobre el trànsit de l'itinerari escollit.

Sóc plenament conscient que dissabte hi havia una manifestació i una contra-manifestació, i que de contra-manifestació en veiem a altres ciutats europees de forma sovintejada. Quan ambdues manifestacions fan tot el possible per trobar-se, posen en una situació difícil a la policia responsable de l'ordre públic que és la policia de la Generalitat.

L'Estatut de 2006 permetia avançar en algunes coses, la Seguretat Pública era una d'elles. En el seu article 164.3.a se li atorguen en exclusiva les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i manifestació. Una funció delicada, però així són exercir el govern i les funcions reservades a l'estat: delicades i difícils.

Podem comentar el dispositiu, l'encert i el desencert d'alguns policies de la Generalitat, però no hauríem de derivar cap a aquesta qüestió el que va significar una contra-manifestació que buscava precisament el que Jusapol (amb la inestimable ajuda de partits de dreta extrema) havia vingut a buscar. Personalment, només personalment, ho considero una greu equivocació.

M'agrada la manera en com està regulat el dret a reunió i manifestació, m'agradaria que d'altres drets poguessin regular-se també així, sense sotmetre'ls a cap règim d'autorització prèvia, però hem de subratllar que la comunicació prèvia no està eximida a ningú.

S'equivoquen els que proclamen que la manifestació de Jusapol no s'havia d'autoritzar, perquè els poders públics no han d'autoritzar sinó que l'han de protegir si ha estat correctament comunicada. S'equivoquen i mostren un desconeixement clamorós d'un dels grans drets de la democràcia.

Us ho escric amb el pes d'un revés a l'esquena. Durant la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya, atenent el que havia dictat la Junta Electoral, i atenent la posició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Direcció General de Seguretat, llavors sota la meva responsabilitat va indicar al Secretari del sindicat "Col·lectiu Autònom de Treballadors-Mossos d'Esquadra" que haurien de manifestar-se fora del període electoral i tres anys més tard el Tribunal Constitucional donava empara als convocants i ens sentenciava per haver vulnerat un dret fonamental, fent especial menció a la posició del TSJC per no haver reparat l'acció administrativa.

M'agrada la manera com està regulat aquest dret fonamental, fins i tot, quan és en contra del que jo penso.