Ja fa sis anys d’aquella jornada històrica de participació popular i de desobediència civil que va significar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Molts catalans, independentistes i no independentistes, van participar en aquell desafiament democràtic a l’estat espanyol i el resultat van ser més de dos milions de vots a favor que Catalunya esdevingués un estat independent en forma de república.

Malgrat la vulneració de drets i llibertats fonamentals per part dels poders polítics espanyols, malgrat la brutal agressió de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, i malgrat el comportament autoritari i repressor de la fiscalia, el dia 1 d’octubre hi va haver urnes, paperetes, cens, col·legis electorals oberts i milions de catalans que dignament van sortir al carrer per anar als punts de votació i exercir el dret de participació. Tothom era conscient que va ser un acte pacífic de confrontació amb l’estat espanyol i que aquella era l’única manera d’exercir el dret a decidir dels catalans. L’èxit de convocatòria va ser absolut i el ressò internacional que va tenir, insòlit. Les imatges de la policia i de la Guàrdia Civil estomacant salvatgement a tort i a dret ciutadans indefensos que només volien votar van fer la volta al món.

Després va venir l’indigne i feridor discurs del rei Felip VI, l’aplicació de l’article 155, avalada per una coalició rabiosa de partits (PP, PSOE i Cs), i l’acció mercenària d’una cúpula judicial assedegada de revenja i d’anticatalanisme. Tot això, amb el vistiplau d’un Tribunal Constitucional permanentment polititzat i amb el suport inestimable d’unes clavegueres de l’Estat dedicades en cos i ànima a espiar, difamar i atemorir la dissidència política. Tot plegat, un còctel de perversitat antidemocràtica per tallar de soca-rel els efectes de l’1 d’octubre i que, juntament amb la presó i l’exili, ha tingut els seus efectes en el canvi d’estratègia d’alguns partits i líders independentistes.

Després de sis anys d’aquell èxit de mobilització popular, els líders dels partits independentistes han decidit ara recuperar l’essència de l’1 d’octubre: exigir el respecte pel dret a l’autodeterminació —principi fonamental dels drets humans contingut a la Carta de les Nacions Unides— i reclamar al govern espanyol un referèndum per decidir el futur de Catalunya. En la negociació d’investidura del candidat del PSOE, ERC i Junts exigeixen l’amnistia per començar a parlar, i el compromís de fer un referèndum, entre altres demandes, per votar a favor o per possibilitar-la. Això és un canvi radical respecte de la darrera investidura del gener del 2020, en què ERC va facilitar la investidura de Pedro Sánchez sense demanar amnistia ni referèndum i amb l’únic compromís d’una taula de negociació, que, com s’ha vist, ha donat escassos fruits col·lectius per al moviment independentista. Ara, en canvi, hi ha dos partits independentistes que són necessaris per investir Pedro Sánchez i no sembla que estiguin disposats a acceptar que PSOE i Sumar segueixin fent el mateix que els darrers quatre anys: aixecar la camisa als seus interlocutors independentistes.

Recuperar allò que es demanava fa sis anys, en el moment anterior al referèndum de l’1 d’octubre del 2017, també implica reconèixer l’error en la gestió que s’ha fet durant aquests anys del post 1 d’octubre per part dels partits independentistes. Error de voler provocar i alimentar la zitzània entre independentistes, d’adormir el moviment generat per arribar a l’1 d’octubre, de desdibuixar objectius que semblaven irrenunciables, d’enlluernar-se amb els constants enganys del govern espanyol, de desaprofitar haver desemmascarat la feblesa dels fonaments democràtics de l’estat espanyol, d’abaixar el cap i proposar un diàleg amb el govern espanyol ignorant els drets fonamentals, renunciant al dret d’autodeterminació i sense exigir la llibertat de totes, absolutament totes, les persones represaliades. Massa errors després de constatar que el poble de Catalunya estava disposat a defensar massivament i amb coratge la seva identitat i els seus drets.

En coherència, el Govern també hauria de rectificar immediatament i reprendre l’acció de govern a què es va comprometre amb el suport de tots els partits independentistes. L’acord de govern entre ERC i Junts, avalat pel 52% de l’electorat i per 74 diputats independentistes, era un document inspirat en l’essència de l’1 d’octubre i comprometia el govern a “tenir unes institucions de govern amb agenda independentista”, a “preparar escenaris de confrontació democràtica per guanyar l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació” i a “preparar-nos per a una República catalana inclusiva i útil per a tothom”. De moment, no s’ha fet res de tot això.

Ben aviat veurem fins a quin punt les forces polítiques independentistes tornen a caure en el parany de la gesticulació i de deixar-se ensarronar pel PSOE o si realment aquest cop estan disposades a no cedir en el mandat de l’1 d’octubre.