L’associació 50x20 lluita des de fa temps per pal·liar les necessitats bàsiques dels barris barcelonins de Ciutat Meridiana i Torre Baró. Recullen diners de gent anònima per comprar roba, ajudar a algun jove a fer un curs de formació ocupacional, i, per descomptat, també atenen necessitats alimentàries bàsiques, tant d’adults com de nens. Per exemple, contribueixen a pagar el dinar escolar d’alguns alumnes de famílies amb pocs recursos.

Segurament ells poden parlar amb coneixement de causa de quants nens pateixen malnutrició. Però el sol fet de l’existència d’iniciatives d’aquesta mena ja ens ha de fer pensar que el problema existeix, i que a la societat catalana hi ha un nombre determinat de famílies que no disposen de les condicions mínimes per garantir l’alimentació dels seus fills. Si ja han arribat al nivell de malnutrició o només hi són a les portes, no em sembla que sigui prou rellevant com per no prendre mesures.

Per això no comprenc que el conseller de Sanitat es defensi dels informes del Síndic de Greuges –que parla de 660 nens malnodrits- responent amb aquest matís: no estan malnodrits, però podrien estar-ho. Que el problema és greu ho demostra que immediatament després d’això, hem sabut que el Departament d’Ensenyament ha decidit ampliar les beques menjador per a 3.000 nens en situació de risc.

És clar que darrera dels riscos per a la salut hi ha problemes socials. I econòmics, per descomptat. I que no tota la responsabilitat ha de caure sobre els serveis sanitaris; és una feina global, cosa que sembla que sí que ha entès la consellera Rigau. Però la millor manera de reaccionar no és limitar-se a negar el concepte, com ha fet Ruiz, i de passada posar en qüestió els propis serveis de la conselleria, que hores abans havien admès la xifra de malnutrició aportada pel Síndic de Greuges. Com asseguren a l’associació 50x20, la solidaritat dels ciutadans no supleix l’actuació obligada dels poders públics.