Dilluns vaig perdre tres minuts a llegir el manifest públic signat per un grup de 300 persones (fins i tot diuen que hi ha algun intel·lectual) en relació al procés d’independència de Catalunya. I aprofito aquesta gentil tribuna que m’ofereix Nació Digital per comentar als autors del manifest algunes qüestions.

Suposo que vostès, com a intel·lectuals i/o gent de les arts i les cultures, de tarannà progressista i profundament demòcrates i tolerants amb totes les causes del món, no els farà res que m’expressi en català. Tranquils, és una llengua reconeguda a la seva Constitució. Mirin, vostès fan trampa. A la vida tothom pot fer la seva interpretació de la realitat i expressar l’opinió que vulgui sobre qualsevol tema, amb formes i educació. Vostès ho han fet amb elegància, no els ho retrec, però en el to del seu manifest crec que es pensen que la majoria de catalans som idiotes.

La majoria de vostès no viuen ni treballen a Catalunya ni, evidentment, entenen que Catalunya és una nació. Per tant, d’entrada han de saber que el seu manifest “progre-guai” no influenciarà en absolut en la decisió de la majoria de catalans el proper 25N. O en tot cas haurà servit per acabar de convèncer a certs indecisos a veure que, si vostès són els progres de la pel·lícula, millor que guillem quan abans d’aquesta història anomenada Espanya. I sàpiguen que el seu manifest sí ha satisfet als federalistes, que no sé si a Catalunya són centenars o desenes els que encara creuen de veritat que és possible federar-se amb qui no vol. Ja s’ho faran. Per cert, dilluns l’admirat personatge Mohammed Jordi del programa La Competència de RAC-1 definia un federalista: “Aquell que demana emancipar-se de casa dels pares, però el màxim que fa és canviar el pany de la porta de l’habitació per poder tocar la zambomba amb tranquil·litat”. Doncs això. Ah! I el seu manifest sembla que també ha agradat, en part, a l’esquerra més sectària que, per tal de no contradir als seus gurus progres, són capaços fins i tot de dir que estan d’acord amb part del contingut.

També fer-los saber que el seu manifest hispanoprogre té una dura competència en forma d’un altre manifest de la dreta reaccionària, que en el fons diu el mateix que vostès però amb més mala llet. Vostès parlen de la llei i la Constitución; ells parlen de fractures i amenaces. Ja s’ho parlaran entre vostès quan nosaltres entrem a formar part de la Unió Europea amb tots els honors d’estat seriós i responsable. Els confesso que posats a escollir manifest, en el seu hi ha més raonaments, ja se sap que ser de dretes i culte no lliga. Vostès són més de ploma; ells més de l’escopeta nacional.

En tot cas, i per acabar, potser convindria que fessin un manifest conjunt. Ja se sap que el més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. “Antes roja que rota. Antes federalista que rota. Antes constitucionalista que rota”. I així fins a l’infinit mentre la vostra Espanya no es trenqui. Mirin, els agradi o no el 25N la democràcia parlarà. I el 26, i el 27, i el 28... fins a la victòria final. L’únic manifest que val és el de les urnes, no ho oblidin.

PD 1 Al senyor Joaquín Sabina. Gràcies per regalar-nos bones cançons, però després de mil versos contemplo que vostè tampoc ha entès res.

PD 2 Al senyor Paco Ibáñez. Les seves paraules són coherents amb la seva manera de ser i de fer. I amb les seves lletres