Més tard o més d’hora, en aquesta vida s’han de prendre decisions, i sembla que anem arribant al cap del carrer –la indefinició ha deixat de ser un terreny de joc propici i l’ambigüitat ja no donarà més rèdits- situats davant del caixa o faixa Catalunya haurà de prendre una decisió.

Tan catalans com espanyols sabem que el Regne d’Espanya no acceptarà, mai, res que soni a privilegi cap a Catalunya, per tant davant una situació cada cop més asfixiant i insostenible acabarem marxant (la síndrome d’Estocolm amb el temps es cura). Això a hores d’ara ja és inevitable i ho saben millor que ningú els que treballen incansablement (dins i de fora) per impedir-ho, ells ja s’han marcat l’objectiu de posar totes les traves possibles a fi de retardar-ho,  per salvar les màximes pertinences com si d’un naufragi es tractés.

Catalunya està a punt per prendre una decisió, la decisió, i aquest és el punt de partida i requisit sine qua non per poder iniciar el procés d’independència; el tret de sortida és la majoria social, i aquí és on som (afortunadament per uns, malauradament per d’altres). Els que creuen que la decisió ja està presa i falla l’execució, s’estan equivocant d’estadi...

El govern de Catalunya i el seu president no havien somiat amb liderar aquest moment, però les coses van com van... s’hi posen o desapareixen. Cal alçada de mires polítiques perquè el moment és transcendent i no amagar-se en la desesperació del repte de superar el dia a dia, el refugi de la governança ens destruirà com a nació. CIU no es troba còmoda en el paper que li toca jugar, i mentre no prengui una decisió el temps corre en contra del país, més afeblit i captiu d’Espanya.

Mai la història ha posat les coses fàcils al nostre poble però sempre ens en sortim, ara també, som i serem, com diu la cançó, per la indestructible voluntat de ser que ha perviscut al llarg dels segles superant tota mena d’adversitats, caiem i ens aixequem. Novament la història no ens ho posa fàcil, però com si d’una pel·lícula es tractés, aquest gir sobtat dels esdeveniments ens brinda una oportunitat que no podem desaprofitar.

El futur és nostre i la democràcia el camí de l’únic futur possible: Catalunya nou estat d’Europa.