Si us plau, senyors de CiU i d’ERC, matem la negociació per l’acord de legislatura. Matem-ho. Entre tots. Si cal, ens demanen ajut a la resta de mortals, i els donem una empenteta. Au, i aquí en tenen una. Matem-ho o ens matarà. Matem el marejar la perdiu o entre tots acabarem vomitant, un cop més, fel. I no cal. Una altra vegada, no. Seria tràgic. Que no ens matin la il·lusió, com de costum, els mateixos que ens l’han generat. Aquest luxe fa temps que se'l poden permetre. I la resta no el podem assumir.

Quan els dic matem-ho, em refereixo a la negociació CiU-ERC per investir Mas i impulsar una legislatura històrica pròpia d’un moment greu, però no parlo només d’això. Parlo de matar els recels i la repel·lència que envolten de fa massa temps les relacions entre sobiranistes. Entre CDC i UDC, entre CiU i Esquerra, entre ERC i els qui en van marxar i encara no hi han tornat. En general, parlo de matar l’aturadora i estèril mala maror que acompanya l’espectre polític del sobiranisme. Matem aquest fantasma. Matem les ganes que hi ha de recrear-se en la ferida. És malaltís, de veritat! I ens afecta a tots. Ens repercuteix a tots.

Oi que el senyor Mas i el senyor Junqueras tenen clar l’essencial? Doncs au a entendre’s, si us plau. Parlin, i parlin molt, però a veure si mirem d’evitar al màxim que la cosa faci pudor. A veure si, ni que sigui per una vegada, el món sobiranista es pot posar d’acord sense cara de circumstàncies, amb alegria, en positiu, amb convicció, amb ganes que surti bé, amb més elogis mutus que retrets a tort i a dret. És possible. No hauria de ser difícil. CiU, a Madrid, ho va aconseguir amb PSOE i PP, i ERC aquí amb el PSC i Iniciativa. Quines encaixades! Quins somriures! Quines promeses d’amor etern (dins una legislatura, mínim)! Doncs a veure si podem fer el favor d’estalviar-li un nou espectacle poc edificant, a la parròquia sobiranista.

Hi som a temps. De moment. Si anem per feina i ens evitem més rodes de premsa d’Unió etzibant pessics de monja a Convergència. Si ens estalviem missatgets via periodistes amb debats sobre el referèndum, del tipus “data sí”-“data no”. Si driblem les ganes d’uns quants mitjans i d’altres actors poderosos per incentivar la brega entre els socis potencials. Si prioritzem el molt que uneix CiU i ERC quant al problema nuclear que afecta Catalunya, que és el seu actual statu quo en el marc de l’Estat espanyol. Tot això, cal matar. Però bé. Amb un bon govern i amb la perspectiva d’una legislatura il·lusionant que ens faci sentir alegria, no aquella fatídica desgràcia que ens persegueix.