“Trobarem la força per viure com volem viure a Alemanya: lliures, els uns amb els altres i oberts”. Així va acabar Angela Merkel la seva brevíssima declaració l’endemà de l’atemptat que va patir la ciutat de Berlín en un dels seus mercats de Nadal. Sense pompositat ni espectacle, afectada però sereníssima, apel·lant al patriotisme cívic i a uns valors que cada dia es posen a prova per l’acollida de milers de refugiats, la cancellera alemanya va comparèixer davant dels mitjans per informar els alemanys de la situació i avaluar els fets sense fer afirmacions atrevides.

La manera de fer d’Angela Merkel en aquest moment de crisi contrasta amb la del president François Hollande, que ha muntat un xou mediàtic considerable cada cop que hi ha hagut un atemptat al seu país. Fent gala d’una grandiloqüència que només ha estat capaç d’exhibir quan parla d’amenaces terroristes, el president francès no ha deixat d’omplir-se la boca dels “valors republicans”, amb una insistència que evidencia que els atemptats terroristes posen de relleu totes les contradiccions de l’estat francès i són una mostra més de la seva feblesa com a model de societat.  

Una de les diferències entre Merkel i Hollande és que la primera no parla al seu públic com si fos menor d’edat. També és cert que la crisi dels refugiats pot fer perdre les eleccions a la cancellera alemanya, mentre que el president francès va intentar rellançar el seu lideratge a través dels atemptats terroristes. Els atemptats de França no es poden relacionar amb cap política valenta del seu govern, però Angela Merkel va apostar fort per acollir més d’un milió de refugiats i els seus detractors no han perdut el temps a l’hora de relacionar-hi tots els atemptats que faci falta.

Mentrestant i enmig d’un desconcert total, França ja porta més d’un any prorrogant l’estat d’urgència, que no deixa de ser una forma d’estat d’excepció que permet restringir drets i llibertats sense gaire justificació. Amb la seva pompositat i els seus espectacles dirigits als mitjans de comunicació, Hollande ha anat estenent la por i preparant el terreny per prorrogar aquesta excepcionalitat una vegada i una altra.

Més enllà de la seguretat hi ha drets i llibertats que ara mateix estan en joc. I això, ara per ara, sembla que només ho ha entès Angela Merkel.