Com a metgessa, catalana, potencial pacient i ciutadana compromesa tinc l’obligació d’estar informada. Està clar que el rescat d’Espanya el pagarem els ciutadans i sobretot els ciutadans de Catalunya. I està clar que caldrà disminuir encara més els diners destinats a finançar, entre d’altres, el sistema de salut.

El mes de maig passat es va presentar a la Comissió Europea un document interessant. Es tracta de l'Euro Health Consumer Index 2012. És un estudi que compara els sistemes de salut de 34 estats europeus. Els indicadors que compara i analitza estan al voltant de cinc grans àrees; la primera, dividida en 12 subapartats es sobre els drets dels pacients i l’accés a la informació. Pregunta si les organitzacions de pacients estan implicades en la presa de decisions del sistema de salut, sobre el dret a la segona opinió, si tenim servei telefònic 24 hores, si per aconseguir compensacions per errors mèdics cal fer servir el sistema judicial, si podem conèixer a la xarxa els resultats de l'hospital que ens atén, si podem conèixer el perfil del metge que ens tracta. Un altre dels indicadors és el temps d’espera dels tractaments. Si la cirurgia major electiva es fa abans dels 90 dies o si tenim tractament pel càncer abans de 21 dies. Per descomptat que no complim el primer i no sempre el segon (Espanya és al lloc 24 de 34 i Holanda al primer. Catalunya no hi surt –malgrat tenir la sanitat transferida mentre Croàcia i Macedònia sí).

A destacar que per exemple a Espanya les organitzacions de pacients no participen de la presa de decisions en el sistema de salut, de fet els professionals tampoc no hi podem participar; els pacients no poden accedir a informació relativa al metge que l'atén o a l'hospital que el tracta. Saben els pacients a Catalunya quins son els resultats dels hospitals catalans? A Europa, des de l’any 2005, hi ha un creixement de la implicació dels ciutadans, pacients, en el sistema de salut.

L’austeritat financera o les retallades han fet augmentar de manera significativa les llistes d’espera i estem molt lluny dels 90 dies per cirurgia major electiva de l'estudi. Però els catalans no podem, i el nostre govern tampoc, gestionar els nostres recursos. Gestionem la misèria. Llegir aquest document fa palès que com més a prop de la centralització i la manca de recursos on ens porta Espanya, més lluny estarem d'Europa.

Quan tinguem l’estat català haurem de decidir quin model de sistema de salut volem; com el financem, com millorem la manca de transparència actual; haurem de millorar el desequilibri territorial, haurem de fer que l’assistència primària lideri la demanda assistencial, per millorar-ne l'eficiència. Ciutadans de Catalunya, quin sistema de salut volem?