Van ser molts els analistes polítics que van qualificar el pacte signat per PSOE i Ciutadans i que va ser rebutjat pel Congrés dels Diputats, com un nou impuls a l’actual davallada del PSC, que pot acabar esborrat com a força significativa a Catalunya. La mateixa vicepresidenta del govern, Neus Muntè, va afirmar que el pacte amb C’s “els desconnecta i els allunya de la realitat de Catalunya”. L’evolució dels fets amb la incorporació de Podem al tauler de negociacions obre un nou escenari, però passi el que passi amb aquestes converses el PSC sempre queda com una força plenament subordinada a l’organització estatal.

Sincerament, aquesta gran davallada ens sap greu i ens costa pensar que es pugui arribar a produir, però cal tenir en compte que a Catalunya, la participació de militants socialistes en el referèndum que Pedro Sánchez va convocar per tal d’avalar el seu acord amb Ciutadans, només va arribar al 30% (mentre que a la resta de l’estat va ser del 50%). Un fet que demostra la dificultat que tenen els militants socialistes catalans per donar suport a un pacte entre la seva formació i un partit que, encara que recentment ha diversificat el seu programa, va néixer i es manté amb l’únic objectiu de dificultar la normalització de la llengua catalana. De fet, al Parlament de Catalunya, només utilitzen la llengua castellana, una reivindicació que faria caure la baba a Don Alejandro Lerroux.

Tot i que Miquel Iceta, en l’últim comitè federal del PSOE va protestar perquè s’estava obligant  al PSC a pactar amb un “partit d’anticatalanisme primari”, en el següent consell nacional va reafirmar el suport del seu partit al pacte, en unes declaracions que han donat peu a que el portaveu de Ciutadans al Parlament convidi al PSC a signar acords i confluències també a nivell autonòmic. La desorientació ideològica del PSC és tal que avui en dia s’entén per governar a les quatre capitals de Catalunya amb forces tan incompatibles amb el socialisme com: Ciutadans a Lleida, PP i Unió a Tarragona, Convergència a Girona, i possiblement a Barcelona amb BCN En Comú. Serà per governabilitat o sentit d’estat?
Per si fos poc, el gir a la dreta que significa un acord amb C’s, si finalment podem no s’hi afegeix, fa que el socialisme espanyol i català renunciïn també a un gran nombre de posicionaments polítics d’esquerres, que defensen el benestar de tots els ciutadans, en detriment de les polítiques neoliberals que s’inclouen en el pacte signat pel PSOE amb la formació taronja.

Aquest lamentable episodi reafirma la necessitat que l’espai del socialisme a Catalunya, avui inexistent (o suïcidat), l’ocupi una força sobiranista, amb un projecte autònom i ampli, que aglutini i garanteixi l’espai d’esquerres que abasta des d’ERC fins a les forces emergents com En Comú, Podem i altres, aliades a Iniciativa per Catalunya. El PSC va abandonar aquest paper que històricament havia desenvolupat quan, en la legislatura anterior, va renunciar al referèndum d’autodeterminació, una proposta que estava inclosa dins el seu programa.

És per motius com aquest que diversos grups socialistes com NetCat i Moviment Catalunya (ara fusionats com a MES, Moviment d’Esquerres), Avancem o Catalunya i Llibertat van abandonar el PSC. En conjunt, tenim representació a més d’un centenar d’ajuntaments, alcaldes i regidors, parlamentaris al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu que formen una base sòlida cap a la construcció d’aquest gran partit. Però com que volem anar més lluny, des de MES estem treballant actualment per articular-nos amb totes aquelles persones, grups d’esquerres i amb moviments socials, amb l’objectiu de donar vida a una formació política que sigui el referent de l’Esquerra Catalanista, d’arrels socialistes i amb una Catalunya sobirana com a objectiu.

S’apropen uns mesos decisius per Catalunya. L’esquerra ha de comptar amb una força alternativa capaç de defensar els interessos de tots els catalans. El mes de juny, convocarem la conferència nacional de MES-Moviment d’Esquerres, on presentarem els nostres posicionaments polítics i reafirmarem el nostre compromís amb el dret a decidir i la sobirania de Catalunya. Volem obrir-nos a la participació de tothom que cregui en la necessitat de bastir un projecte d’esquerres ampli, on també hi tindran lloc aquells militants i simpatitzants del PSC que, com nosaltres, senten que el partit ja no els representa.