La primera victòria de la CUP serà de caràcter formal. Avançar a la primera sessió de la nova cambra una declaració d’intencions polítiques de la majoria parlamentaria anunciant el procés independentista, no implicarà cap novetat significativa. Serà una reafirmació dels programes electorals de JuntsxSí i de la mateixa CUP, avalats per un 47,8 de l’electorat. Aquesta és la dada rellevant. Utilitzar-la per fer més senyals de fum no porta gaire enlloc, més enllà de donar motius de confiança als més crèduls i una nova oportunitat al govern del PP per caure de peus a la galleda i tornar a impugnar la declaració. Així el bucle de la retroalimentació no perd acceleració.

La desobediència és la paraula màgica. Desobeir és la manera de fer política de la CUP però, fins ara, no ho ha estat de cap dels partits independentistes amb voluntat de governar, per raons òbvies. Introduir o no aquest concepte en la predeclaració de la declaració ha estat la clau de les negociacions del text, sembla que destinat a ser distribuït entre governs occidentals a qui la idea de la desobediència els serà poc simpàtica, per motius ben comprensibles. També als consellers del futur govern en negociació, pràcticament enllestit si hem de fer cas dels rumors periodístics, els resultarà estrany votar el compromís a incomplir la legalitat, encara que sigui per una causa legítima.

Una concessió en plena negociació. Fer la declaració abans de la sessió, o sessions, d’investidura del futur president és una anomalia reglamentària, una concessió evident de CDC i ERC als deu diputats cupaires que fa tota la impressió de tenir poc recorregut. És una prova de bona voluntat esperant el miracle del pragmatisme a la CUP i podria ser la primera, i darrera vegada, que votin plegats en aquesta legislatura. Tothom és conscient que aquesta legislatura serà pràcticament non nata de no haver-hi canvis radicals sobre la candidatura d’Artur Mas a la reelecció per part d’uns i d’altres. Potser aquí hi ha l’explicació de la concessió processal i de l’assumpció d’un contingut excessivament compromès pels moderats de CDC, que també n’hi ha.