Tenia la intenció d’escriure sobre la metafísica de Waterloo i del seu Consell per la República que, com s’ha dit, fins i tot, té govern i “ministres”. És a dir, pensava a escriure sobre la metafísica de “faig i lidero partits, però no soc partit” o sobre el  misteri del “ministeri lliure d’Exteriors”, però, ben pensat, tindrem temps per comentar-ho. A més, penso que sobre la fase actual de l’independentisme "Premium" ja està tot dit, de la mateixa manera que ja està tot dit sobre si la Terra és plana o no. Al capdavall, quan les teves creences es basen en la fe i en el menyspreu contant i reiterat de la realitat, ja se sap que els que no beuen ni volen veure del mateix calze o són mala gent o són directament traïdors.

Així és que, tenint en compte que el dijous passat va ser el dia mundial de la Salut, he optat per parlar del fet que Espanya (Catalunya inclosa) és líder mundial en consum de benzodiazepines. Aquest és un tema gravíssim que només rep l’atenció dels mitjans si, quan surten les dades, no hi ha massa temes més. I punt. Des de fa temps - fins i tot en vaig escriure el llibre “Insatisfets” -, l’elevadíssim consum de psicofàrmacs a Catalunya sempre m’ha atret l’atenció i, evidentment, preocupat.

No ha de preocupar que Catalunya sigui el líder mundial en consum d’antidepressius?, ¿no ha de preocupar que més de la meitat dels majors de 65 anys que es fracturen el maluc o la pelvis siguin addictes als somnífers?, ¿no ha de preocupar que en consum d’ansiolítics, d’antidepressius, d’hipnòtics i de sedants, les dones gairebé tripliquen el consum dels homes?, ¿no ha de preocupar que encara avui a la dona que expressa angoixa i/o malestar emocional se li diu que és una histèrica i en cavi a l’home que digui el mateix se’l considera estressat?, ¿no ha de preocupar que aquestes substàncies psicotròpiques creïn dependència?

Quin és el cost d’aquesta sobremedicalització del dolor de vida? Quins són els contractes de la Seguretat Social amb les companyies farmacèutiques que fabriquen les benzodiazepines? És obvi que aquests medicaments es recepten gairebé en la seva totalitat a l’Atenció Primària. Tenen alguns dels metges que més recepten aquests fàrmacs conflictes d’interessos? Com és que Espanya és a la cua d’Europa pel que fa a psiquiatres per cada 100.000 habitants a la sanitat pública?, ¿com és que gairebé no hi ha psicòlegs als Centres d’Atenció Primària?

L’any 2020, segons la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents, a Espanya es van consumir 110 dosis diàries de benzodiazepines per cada 1.000 habitants. Líders mundials. El segon país del podi, Bèlgica, amb 84, i el tercer, Portugal, amb 80. Saben quantes dosis diàries d’aquests medicaments es van consumir a Alemanya? 0,04. Increïble, no? NacióDigital va informar ahir que en 5 anys, del 2016 al 2021, les receptes d’antidepressius es van disparar a Catalunya un 20%. És a dir, que la situació en lloc de millorar, empitjora i molt. No hi ha de dir res el conseller Argimon o la Conselleria de Salut de la Generalitat?

El consum de medicaments a Espanya és el 50% superior a la mitjana europea. Com és possible això? Qui en surt beneficiat de tanta despesa? Gràcies a la indústria farmacèutica tenim fàrmacs que ens milloren la vida i, fins i tot, ens permeten viure més i millor. Però la indústria farmacèutica no és filantropia. Cal abordar urgentment l’excessiva medicalització d’aquest país amb el risc que, fent-ho, potser arribem a la conclusió que és la societat la que ens emmalalteix i que, per tant, el que cal és solucionar la causa del nostre malestar en lloc de camuflar-lo amb psicofàrmacs.