Millor per separat
«Si Sánchez vol els 7 vots d'ERC, que cedeixi poder a la Generalitat. I si vol els 7 de Junts, que acabi amb la repressió»
Ara a portada

- Eduard Voltas
- Periodista i editor
21 d’octubre de 2023
Tan bon punt va començar el ball postelectoral, Carles Puigdemont va fer saber a tothom que en nom de Junts negociaria ell i només ell. No és només que hagi rebutjat cap mena de coordinació amb ERC, sinó que ha deixat a les fosques el seu propi partit. En aquest sentit, és molt simptomàtic –informació exclusiva de Núria Orriols a l'Ara– que la permanent de Junts hagués de pujar divendres a Catalunya Nord per escoltar de boca del president a l'exili quin és l'estat de la negociació amb el PSOE.
Aquests dies hi ha polítics i opinadors lamentant-se de l'evident descoordinació entre Junts i ERC a l'hora de negociar amb Pedro Sánchez, però no està tan clar que en aquest cas la unió faci la força. De fet, les condicions objectives fan pensar que probablement el més efectiu serà que negociïn cadascun pel seu costat, sempre que, això sí, negociïn coses diferents. El panorama ho serveix en safata: ERC governa en solitari, i Junts no només està fora del Govern, sinó que el seu líder i negociador únic està fora del país, absolutament desconnectat del dia a dia.
El repartiment de papers, per tant, cau pel seu propi pes: als republicans, els tocaria negociar en solitari tot allò que faci referència a l'autogovern, es digui Rodalies, finançament o infraestructures. I a Puigdemont, l'amnistia i tot allò que tingui a veure amb la ressaca de 2017, de la qual ell és el màxim exponent. Dit d'una altra manera, uns les coses de menjar, i l'altre, les coses de l'esperit. Si Sánchez vol els 7 vots d'ERC, que cedeixi poder a la Generalitat. I si vol els 7 de Junts, que acabi amb la repressió de forma definitiva.
Parlem d'una especialització temporal, purament tàctica i orientada a obtenir el millor resultat per al país. I a més, facilitaria la qüestió de la foto, tan important en tota negociació política. Tothom tindria la seva, els mèrits estarien repartits, i l'endemà, qui hagi quedat curt d'èpica pot tornar a les grans paraules, i qui hagi quedat curt de connexió amb la realitat dels ciutadans, pot demanar tornar al Govern. Per una vegada que anar per separat és una bona idea, que ho aprofitin.
Aquests dies hi ha polítics i opinadors lamentant-se de l'evident descoordinació entre Junts i ERC a l'hora de negociar amb Pedro Sánchez, però no està tan clar que en aquest cas la unió faci la força. De fet, les condicions objectives fan pensar que probablement el més efectiu serà que negociïn cadascun pel seu costat, sempre que, això sí, negociïn coses diferents. El panorama ho serveix en safata: ERC governa en solitari, i Junts no només està fora del Govern, sinó que el seu líder i negociador únic està fora del país, absolutament desconnectat del dia a dia.
El repartiment de papers, per tant, cau pel seu propi pes: als republicans, els tocaria negociar en solitari tot allò que faci referència a l'autogovern, es digui Rodalies, finançament o infraestructures. I a Puigdemont, l'amnistia i tot allò que tingui a veure amb la ressaca de 2017, de la qual ell és el màxim exponent. Dit d'una altra manera, uns les coses de menjar, i l'altre, les coses de l'esperit. Si Sánchez vol els 7 vots d'ERC, que cedeixi poder a la Generalitat. I si vol els 7 de Junts, que acabi amb la repressió de forma definitiva.
Parlem d'una especialització temporal, purament tàctica i orientada a obtenir el millor resultat per al país. I a més, facilitaria la qüestió de la foto, tan important en tota negociació política. Tothom tindria la seva, els mèrits estarien repartits, i l'endemà, qui hagi quedat curt d'èpica pot tornar a les grans paraules, i qui hagi quedat curt de connexió amb la realitat dels ciutadans, pot demanar tornar al Govern. Per una vegada que anar per separat és una bona idea, que ho aprofitin.