Millor per separat
Opinió
«Si Sánchez vol els 7 vots d'ERC, que cedeixi poder a la Generalitat. I si vol els 7 de Junts, que acabi amb la repressió»
ARA A PORTADA
-
-
Política Tots els escenaris possibles després del 29-N: de la revàlida de Sánchez a la «supermajoria» de Feijóo Bernat Surroca Albet
-
Política La CUP sotmetrà a la militància la decisió de no presentar-se a les eleccions espanyoles Pau Espí Solé
-
-
Política Feijóo evita parlar d'habitatge en l'inici de precampanya i promet un govern de «reconstrucció nacional» Neus Climent / Agències
- Eduard Voltas
- Periodista i editor
Aquests dies hi ha polítics i opinadors lamentant-se de l'evident descoordinació entre Junts i ERC a l'hora de negociar amb Pedro Sánchez, però no està tan clar que en aquest cas la unió faci la força. De fet, les condicions objectives fan pensar que probablement el més efectiu serà que negociïn cadascun pel seu costat, sempre que, això sí, negociïn coses diferents. El panorama ho serveix en safata: ERC governa en solitari, i Junts no només està fora del Govern, sinó que el seu líder i negociador únic està fora del país, absolutament desconnectat del dia a dia.
El repartiment de papers, per tant, cau pel seu propi pes: als republicans, els tocaria negociar en solitari tot allò que faci referència a l'autogovern, es digui Rodalies, finançament o infraestructures. I a Puigdemont, l'amnistia i tot allò que tingui a veure amb la ressaca de 2017, de la qual ell és el màxim exponent. Dit d'una altra manera, uns les coses de menjar, i l'altre, les coses de l'esperit. Si Sánchez vol els 7 vots d'ERC, que cedeixi poder a la Generalitat. I si vol els 7 de Junts, que acabi amb la repressió de forma definitiva.
Parlem d'una especialització temporal, purament tàctica i orientada a obtenir el millor resultat per al país. I a més, facilitaria la qüestió de la foto, tan important en tota negociació política. Tothom tindria la seva, els mèrits estarien repartits, i l'endemà, qui hagi quedat curt d'èpica pot tornar a les grans paraules, i qui hagi quedat curt de connexió amb la realitat dels ciutadans, pot demanar tornar al Govern. Per una vegada que anar per separat és una bona idea, que ho aprofitin.
Nascut a Barcelona (1970), és periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El podeu seguir al canal de Telegram.
Et pot interessar
- Tornar, amb sentit institucional Ferran Mascarell
- Exili i retorn del president Puigdemont: vuit apunts Eduard Voltas
- Maria del Mar Bonet i l’Olympia que torna Jordi Bianciotto
- La pinça s'ha trencat Germà Capdevila
- Aliança Catalana no vol que se li vegi el llautó Ivana Martínez
- Per què els diem extrema dreta? Miquel Puig
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
