En moment de regressió i de negació de la necessitat de l'avenç en la igualtat d'oportunitats entre homes i dones cal reivindicar i aprofundir en el coneixement i el compromís. Nacions Unides relaciona el Desenvolupament Sostenible amb la igualtat d'oportunitats. La igualtat de gènere és un dret fonamentat establert en la Declaració Universal de Drets Humans. La negació de la mirada de gènere no va només en detriment de les dones sinó dels homes i de la societat.

La Facultat de Medicina de la UVIC-UCC, l'Ajuntament d'Olot i l'Hospital d'Olot han liderat la creació d'un Observatori d'Humanitats. Aprofitant aquesta iniciativa vaig intervenir analitzant els sistemes de salut des de la perspectiva de gènere.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reivindica i ajuda als estats membres a promoure sistemes de salut que incorporin el gènere. Els rols de gènere són construccions socials que configuren comportaments, activitats, expectatives i oportunitats que es consideren apropiats en un context sociocultural per totes les persones. El gènere, sumant a la biologia, fa referència a les relacions entre les persones i a la distribució de poder en aquestes.

El gènere guarda relació amb les categories del sexe biològic (home i dona) però no explica la complexitat. El gènere es refereix als rols, les característiques i oportunitats per la societat que es consideren apropiats per homes, dones, nens, nenes i persones amb identitats no binàries. No pot ser considerat com un concepte estàtic, sinó que canvia en el temps i en els llocs. Quan les persones o grups no s'ajusten a les normes (masculinitat o feminitat) socials, els rols, les responsabilitats o relacions vinculades amb el gènere solen ser objecte d'estigma, exclusió, violència o discriminació.

El gènere forma part dels determinants de la salut. Els factors biològics globals tenen un pes en la salut d'entorn un 25-27%. Els determinants de gènere són alhora determinants socials de la salut. Els sistemes de poder entre persones, institucions i poders mundials tenen una alta incidència en el gènere com a concepte social.

La integració de la perspectiva de gènere hauria d'implicar a tots els sectors i impregnar les normes, la planificació, les polítiques i els programes. Alguns indicadors sanitaris ens donen idees de la rellevància del tema. L'informe de Salut de Catalunya 2.017 ens aporta informació que ens permet generar major coneixement per la presa de decisions.

Les dones viuen més que els homes però els anys d'esperança de vida en bona salut s'iguala. L'esperança de vida de les dones és de 86,3 anys i els homes 80,8 i l'esperança de vida amb bona salut 70 anys per homes i dones.

La percepció de la salut de les dones és pitjor que els homes. Sobretot empitjora entre les dones entre 35 i 75 anys en relació als homes. Major prevalença de dolor osteoarticular crònic, simptomatologia mental, escassa conciliació vida laboral, personal i familiar i càrregues familiars, fills i progenitors a càrrec. Les dones tenen pitjor percepció de qualitat de vida que els homes.

Què hi ha de biologia i que hi ha de gènere com a construcció social? Les dones de més de 65 anys d'avui són persones que han fumat poc, han treballat sempre, amb molta càrrega de cura familiar, però amb menys contractes formals remunerats.

Han viscut en sistemes sanitaris febles en relació a temes de salut sexual i reproductiva durant anys i, ara, tot i viure més, viuen en pitjor qualitat. Comencem a veure canvis en dones d'altres subgrups d'edat. Les dones més joves fumen més i els càncers vinculats el tabac, especialment, pulmó creix. El tabaquisme entre dones i homes entre 45 i 64 anys està pràcticament igualat. Els nois i homes adults tenen major consum d'alcohol de risc que les dones però a Catalunya, segons dades públiques del Sistema Emergències Mèdiques, els comes etílics són més freqüents entre les noies que els nois joves. Les dones estan masculinitzant les seves conductes addictives.

Si analitzem el Registre de Codi Suïcidi a Catalunya diferenciant dones i homes podem veure com cal orientar les polítiques. A Catalunya varen ser registrades 6.400 temptatives de suïcidi durant el darrer any, d'aquest 64% dones i 36% homes. Però quan analitzem el suïcidi consumat el 70% homes i 30% dones. Les dones demanen ajuda abans, tenen més xarxes relacionals i són tractades per la xarxa sanitària abans. Els homes usen mètodes més violents per suïcidar-se però expressen, per raons culturals de gènere, diferent, el seu patiment, depressió o idees autodestructives. La solitud dels homes és viscuda pitjor que les dones, més autosuficients en el mameig de la vida quotidiana i de la cura familiar. Probablement ja estem davant canvis de la masculinitat. Si els homes feminitzen l'expressió de les seves emocions, poden ser ajudats en les idees suïcides.

El gènere és un variable molt important en les relacions sexuals. Els rols de gènere condicionen més enllà dels factors biològics de la reproducció. L'alta incidència d'infecció per virus de la SIDA entre homes que tenen sexe en homes ha de veure en una mirada binària heterosexual i biològica d'home i dona. La violència envers les dones ha de veure no en la biologia sinó en la construcció social del poder masculí clàssic i en una transició de dones que volen igualtat d'oportunitats. En realitat és una crisi del rol de gènere masculí establert històricament.

La mirada de gènere també ha d'incloure la feminització de les professions sanitàries. Les dones han sigut majoria en les professions vinculades històricament a la cura de nens i persones. Infermeria i Educació Infantil com dos exemples. Pocs homes s'estan incorporant a aquestes professions.

Si analitzem totes les professions sanitàries, la progressió de la feminització en els darrers anys és massiva i ràpida. El 94% dels logopedes, 91% dels terapeutes, 84% de les infermeres, 72% dels farmacèutics,56% dels odontòlegs, per citar alguns dels col·legiats sanitaris. I altres professions, com metges o veterinaris, s'estan feminitzant. Segons dades del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona el 51.5% de tots els col·legiats són dones i entre els metges i metgesses entre 35-39 anys ja 67%. En les Facultats de Medicina les dones suposen un 80% dels alumnes.

Els homes no volen ser professionals de la cura? Raons culturals, de poder, de gènere. Tot i que en el cas dels metges hi ha molts nois que volen ser-ho però no arriben a les notes exigides per entrar a les Facultats.

Quines són les conseqüències de la feminització de les professions sanitàries? De tota mena. Organitzatives per raons de maternitat, permisos per cura... però també aporten mirades diferents de la jerarquia, del poder, de la mirada de la cura i de les relacions amb les persones.

Preferiríem que les professions sanitàries tinguessin més homes igual que voldríem dones en les enginyeries i en els sectors informàtics? El debat de gènere ha d'estar molt més present en qualsevol àmbit. Tenim informació per generar coneixement i acordar quines són les accions a emprendre per avançar.