L'Assemblea Nacional de França ha prohibit l'ús dels telèfons mòbils a tots els alumnes de primària i secundària. L'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, ha aprovat, per primera vegada, dins la Classificació Mundial de Malalties (ICD-11), l'addicció als videojocs. Enguany el Ministeri de Sanitat ha incorporat al Pla Nacional Addiccions les addiccions a les noves tecnologies. A Catalunya s'atenen les persones amb addiccions a les tecnologies digitals, mòbils dins la cartera pública de "addiccions no relacionades a substàncies", addiccions conductuals. Segons les enquestes publicades, més del 18% dels joves entre 14-18 anys fan un ús abusiu del mòbil.

Les tecnologies de la comunicació i la informació són la revolució de finals del segle XX i han transformat tots els aspectes de la vida i potser els nostres circuïts neuronals i emocionals.

Des dels primers mòbils d'Austràlia amb fil dúplex per cotxes de l'any 1940 fins a la quarta generació actual en que el mòbil és el nou potent ordinador.

Des de la prehistòria d'Internet de la xarxa de caràcter militar del Departament de Defensa dels Estats Units del 1969 fins a les xarxes de llarg abast i l'ús massiu i comercials des de finals del segle passat. Aquest inici de segle XXI s'explica per la transformació profunda de les persones i la societat conseqüència de la generalització de les dites noves tecnologies. La nova societat digital local i global.

Des de la revolució dels sectors productius fins a les relacions personals. Aquest canvi revolucionari que afecta, per primera vegada tothom i a escala mundial. Escriu la història de la humanitat per a tots i arreu. Podem rebre informació sense filtres en el mòbil i a comunicar-se globalment. Hi ha grans beneficis en aquesta societat global de la informació. Molt més democràtica que les revolucions prèvies. Però alhora els efectes secundaris són també locals pròxims i planetaris. Afecten al comportament humà a part de les relacions econòmiques, culturals,... Fins i tot, aviat tindrem un catàleg de teràpies digitals com tenim fàrmacs (els dies 27 i 28 de Setembre a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya amb la Fundació TIC Salut i Social, debatrem entorn aquestes teràpies).

La possibilitat d'estar connectar sempre (tots els dies de l'any, dia i nit, laborables i festius) des de la pròtesi que suposa el mòbil junt amb l'efecte de les pantalles, la immediatesa de la resposta i la informació massiva configuren els factors que poden generar addicció. A més és un dels factors claus en l’augment de la sedestació, de les hores que passem asseguts, a part dels accidents de circulació per distracció.

Pot generar addicció comportamental. La necessitat de més consum d'informació immediata per generar satisfacció. L'activació del sistema límbic a través dels estímuls constants dels dispositius del mòbil, i qualsevol tipus de pantalles (influïts pels colors i sons de les tauletes,  videojocs, de la recerca internet,...). La producció i alliberament de dopamina, neurotransmissor clau en els circuits de recompensa, produeix nerviosisme, alteracions del són, eufòria, estrès, i pot provocar dependència que comporta aïllament, pèrdua de la socialització. Aquesta dependència, a nivell cerebral, té paral·lelismes, amb l'addició al joc, al consum de substàncies, a la cocaïna.

La recerca comença a explicar quins són els factors predisposants per passar de l'ús positiu a abús i a dependència patològica. Factors biopsicosocials i educatius. Factors de predisposició genètica dels circuits d'alliberament de dopamina i altres neurotransmissors.

Factors genètics relacionats amb TDHA (Trastorns hiperactivitat amb dèficit atencional) també predisposarien a addiccions a substàncies i a tecnologia. Personalitats compulsives, ansioses que ajuden.

També infants que normalitzen consum de pantalles en la petita infància (abans dels tres anys) i ús dels mòbils abans dels dotze anys. De fet els arguments més sòlids per la prohibició dels mòbils a l'àmbit educatiu són que afecten al rendiment escolar, al benestar emocional, a la socialització i propicien ciberassetjament i el cibersexisme.

El camí cap a l'ús problemàtic i patològic té similituds amb el que sabem dels jocs d'atzar, en especial a les màquines escurabutxaques. L'element pantalles i recompensa immediata són clarament factors desencadenants de dependència. La diferència és que el mòbil o tauleta o l'ordinador o qualsevol pantalla que permeti multis-us de comunicació, informació o entreteniment forma part de la nostra vida quotidiana, a qualsevol lloc i moment.

La diferenciació del temps per cada cosa i cada ús està molt més desdibuixat. L'observació poblacional durant els darrers deu anys ja ha permès identificar l'addicció als videojocs com una patologia. I creixent les addiccions als jocs en línia.

Les diferències de sexe en l'ús de les Tic s'estan minimitzant. Estudis solvents indiquen que les noies/dones usen més mail, telèfon mòbil i els nois/homes les webs i els videojocs. I per tant de moment tenim més conductes addictives entre el sexe masculí.

Cap on anem? Educació, en valors, dels dispositius digitals. Elaboració de codi ètic per  les empreses digitals i de continguts obligatoris. Recomanacions i notes als mòbils indicant els perills per la salut com veiem en els jocs d'atzar o en les capses de tabac o publicitat de l'alcohol, amb restriccions per edats i franges horàries?

Estem construint un itinerari de recomanacions d'autocontrol o de restriccions en infants, nens i joves en les franges horàries i en determinats espais?

El primer pas pel bon ús dins la societat digital és prendre consciència i tenir coneixement amb anàlisi robustos, consistents.

No podem perdre el plaer de l’espera, del silenci, de la sedimentació de les idees, dels fets i la informació i, molt menys de les relacions presencials.