“El que hauries de fer un dia és escriure'ns un article sobre si estem vivint o no un moment històric”. Aquest és l’encàrrec que una tarda de dissabte em va fer en Quico Sallés. Com a novell, hauria de començar a explicar pedantmen això i allò i allò de més enllà. Tranquils, no ho faré. Anirem al gra.

Moments històrics? Bona pregunta per a un historiador. Això vol dir que he de tenir una resposta aquesta pregunta després d’observar, formular una hipòtesi i experimentar, treure conclusions i formular una teoria.

Anem al gra. Observo: si els ulls no m’enganyen, veig que hi ha una corrua de fets que ens indiquen que hi ha molts canvis. Van a una velocitat de vertigen. M’explico. Hem passat de manifestar-nos per clamar al cel que “Som una nació i que nosaltres decidim” (juliol 2010), a escoltar la paraula “independència” o “Estat independent” de la boca del MH president Mas (novembre 2014). Inaudit. Tot en 4 anys i escaig.

Hipòtesi: perquè hem arribat a aquest punt. Afirmació. Per la mateixa raó per la qual el juliol de 2010 ens vam manifestar per la mort i enterrament de l’Estatut de 2006 –que el Senyor tingui a la seva glòria! i al que encara no hem retut cap homenatge...- per part del Tribunal Constitucional espanyol i per a major glòria d’ell hem evolucionat fins a arribar al punt de no retorn: el que els diu control a la llançadora espacial: “negative return”; tornar enrere, impossible. Doncs apa, seguim.

Experimentació: quins canvis han succeït a Catalunya en aquests quatre anys? Enumerem-los: sentència i bla bla bla, manifestació 2010,  trencament del pacte CiU-PP, retallades, conscienciació, enquestes, creació de l’ANC, manifestació massiva 2012, portades de diaris, més enquestes, eleccions 2012, majoria sobiranista al Parlament –majoria absoluta de CiU-ERC-, inici del Procés, més retallades, pressió popular, Via Catalana 2013, acord de pregunta i data per exercir l’eufemístic i convergent “dret a decidir” –dret d’autodeterminació pels experts-, Via Catalana 2014 –V-, 9-N i conferències de Mas i Junqueras. Tot amanit amb els preceptius insults, menyspreus i etc etc etc –no crec que calgui fer-ne ressenya, oi?-

Caram! Mireu si n’han passat de coses. Experimentar? Hem experimentat i hem viscut molts canvis, tants! Bé, ara afegiu: estats d’ànim, converses, intercanvi d’opinions, dinars i sobretaules, missatges, milers de piulades, fotos, banderes penjades als balcons perennes i ja descolorides... I hem votat, oficialment i no tant oficialment –aquí hom pot fer-se un garbuix- però una querella per quelcom que no té transcendència, a què no té gaire sentit?

Conclusions: sí, estem vivint moments històrics. La raó és molt senzilla. Perquè som protagonistes de la història. De la nostra. I crec que hem arribat a un punt que en som conscients. Ens n’hem adonat que estem canviant, que hem canviat i que –esperem- continuarem canviant. Hem canviat tant que el peix ja no està al cove. Aquell peix i aquell cove els vam enterrar el 2010. Hem canviat tant que de tenir eleccions a un Parlament autonòmic, en uns mesos, passarem a tenir unes eleccions-referèndum, dites “plebiscitàries”. Hem canviat tant que el tema de conversa és independència sí o no. Hem canviat tant que alguns ja pensen com ha de ser aquest raconet del planeta Terra sense Espanya. Hem canviat tant que... no us vull avorrir més.

Teoria: uns canvis de tanta profunditat i magnitud, en una societat com la catalana han o haurien de portar a alguna situació política que no serà el que havíem conegut fins al dia present. Els resultats de les –possibles, probables, etc- eleccions de 2015 marcaran el futur.

Acabo, hem canviat: negative return! Sí, de totes, totes. Sí vivim moments històrics. Sigueu-ne conscients perquè els fets que vivim els explicarem als nostres fills i néts o els llegiran en els llibres d’Història. Nosaltres afegirem les nostres batalletes personals i ho amanirem amb una mica de sentimentalisme i emoció, tanta com vulguem per acabar dient: sí fill, vam viure “moments històrics”