Arran de l'abdicació del rei Joan Carles, han tornat a ressonar amb certa insistència les veus que afirmen que el debat entre monarquia i república és un afer que als catalans no ens hauria d'importar. La forma jurídica de l'Estat espanyol –diuen els propagadors d'aquest discurs- ens ha de ser indiferent, ja que Catalunya ha estat sempre maltractada tant en règims monàrquics com republicans. Des d'una òptica nacional, doncs, ha estat un greu error que ERC voti en contra de la llei de successió que va aprovar ahir el Congrès espanyol: aquest és un debat que ens despista del que és veritablement important. El millor és fer el que ha fet CiU: abstenir-se per deixar constància que això de la República, si és espanyola, és una cosa que no va amb nosaltres.

Aquest discurs actualitza el vell ideari de Francesc Cambó, resumit en la sentència “Monarquia? República? Catalunya!”. Tanmateix, si parem atenció a l'argumentari, hi ha moltes coses que grinyolen, començant per la coherència de l'autor de l'històric lema. No està de més recordar que Cambó, poc després de proclamar la seva aguda ocurrència (1919), va prendre part com a ministre de Finances del govern d'Antoni Maura (1921), en ple regnat d'Alfons XIII. El 1918 ja havia estat ministre de Foment, també sota regnat borbònic. Sembla ser, doncs, que entre monarquia i república al final el senyor Cambó no triava Catalunya, sinó la poltrona.

Els darrers dies hem estat testimoni de discursos especialment demagògics. Alguns portaveus del que podríem anomenar “Camamilla Party”  –la versió nostrada del dretanós Tea Party nordamericà– han fet córrer per les xarxes socials la coneguda imatge del Govern de Companys entre reixes després de la proclamació de l'estat català el 6 d'Octubre de 1934. Els nostres ideòlegs ressaltaven que el president va ser empresonat “per la República espanyola”. S'oblidaven de dir que en aquells moments a Madrid hi havia un govern de la CEDA, aliada tradicional de la Lliga de Cambó. De fet, després del 6 d'Octubre, cent vint-i-nou ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts i via ordre governativa van passar a ser gestionats interinament pels polítics locals del Partit Radical de Lerroux, de la CEDA i, oh sorpresa, de la Lliga. Però entre monarquia i república, ja se sap: Catalunya.

La gestió del debat monarquia/república que ha fet la CiU de 2014 ha estat carregada de les mateixes contradiccions. A aquestes alçades de la pel·lícula era injustificable davant de l'electorat convergent el “sí” a la llei de successió, com hauria estat la voluntat de Duran i els sectors immobilistes de la federació. Al final, l'abstenció convergent es queda a mitges, per molt que des de determinats altaveus s'hagi venut com un gest de desobediència digne d'Herri Batasuna. Per començar, CiU va sumar els seus vots de forma innecessària a PP i PSOE per tramitar d'urgència la llei. Calia? La intervenció de Duran al debat d'ahir al Congrés va ser el clàssic exemple de genuflexió que ha caracteritzat tota la seva trajectòria. Per acabar-ho d'arreglar, el propi president Mas assistirà a la coronació de Felip VI, ni més ni menys que el dia que es compliran 307 anys de la crema de Xàtiva per part de Felip V. La imatge serà realment plàstica.  

La Segona República espanyola va ser imperfecta i va tenir grans mancances pel que fa al reconeixement dels pobles ibèrics, però el cert és que els catalans hi vam gaudir d'una de les quotes de llibertat política més elevades de la nostra història. Amb la República es va donar impuls a la llengua i a l'escola després de segles d'ostracisme. Mentre això passava, la dreta nostrada o s'ho mirava de lluny o conspirava amb els involucionistes espanyols per conservar els seus privilegis. És una gran fal·làcia pretendre igualar l'actual monarquia, hereva d'un estat dictatorial, a l'ideal republicà dels anys trenta. La tricolor no és l'ensenya dels independentistes, però mai representarà el mateix que la bandera heretada del règim imposat per la força l'any 39. No seria incoherent la demanda per part de l'independentisme català d'un referèndum sobre la forma d'estat a Espanya per internacionalisme: seria, a més, una bona estratègia per fer trontollar encara més el règim de la Transició. Monarquia? República? Repúbliques!