Hi ha una mena d'amnèsia selectiva que afecta als dirigents socialistes espanyols. És un virus que s'activa especialment quan aquests líders ostenten algun càrrec de responsabilitat. Idees que defensaven en públic i en privat desapareixen de les seves ments, o retornen inesperadament en deixar el poder.

Rodríguez Zapatero va prometre davant de milers de persones que "apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña". Un cop assegut a La Moncloa, l'amnèsia selectiva va atacar sense pietat al líder socialista, que no només va oblidar-se de la promesa, sinó que va ordenar a l'Advocacia de l'Estat que recorregués al TC la definició de Nació continguda en el preàmbul de l'Estatut català.

Pedro Sánchez també ha patit pèrdua sobtada de memòria. Essent Secretari General del PSOE, va dir directament i clara a diversos mitjans –i a dirigents independentistes catalans– que mai no reconeixeria Catalunya com a Nació. Defenestrat del partit, Sánchez declara ara que Espanya és una "Nación de naciones" i que una d'aquestes nacions és Catalunya. 

No us emocioneu, Catalans! La nació catalana que imagina Sánchez no és com Finlàndia o Dinamarca. De fet, ha deixat clar que no té dret a l'autodeterminació. La nació catalana que imagina Sánchez s'assembla més a la nació Apatxe. Podrem viure a la reserva, conservar les nostres tradicions folklòriques i fins i tot potser construir un casino.

Millor això que no pas el General Custer Rajoy, direu. Doncs ni una cosa ni l'altra. No volem ser una reserva índia, i estem preparats per guanyar –democràticament i pacífica– la nostra batalla de Little Bighorn particular. Només demano una cosa: que no hi hagi cap dirigent català que s'empassi l'ensabonada de pa sucat amb oli de Sánchez, ni l'enèsima enganyifa de la reforma del finançament que proposarà Rajoy.