L’Humor. El bon humor. Diu Miquel de Palol a Meditacions des de Catalunya, l’assaig que acaba de publicar amb l’Arquer, que “amb un equip de futbol, un cuiner i dos o tres humoristes mediocres no es posa en marxa cap imaginari capaç de substituir al costat dels que ja hi ha al món, i que Catalunya importa pel consum quotidià sense consciència del tòxic que es fica a les venes”.
I no li falta raó. Els del futbol tira ue vas bé, que s’aixquen molt d’hora i ho guanyen tot, el dels fogons home... déu n’hi do del bé que ho fan i del que aporten a la terra que els acull. Catalunya té un exèrcit de cuiners, que saben aixecar molt bé l’estandart. I en el capítol dels humoristes comparteixo amb Miquel de Palol, que encara que en tenim una nòmina nodrida i potent, encara no en fem prou.
Com quedem al costat de les bromes de Guti, el futbolista del Madrid, o dels guionistes d’Aida, la sèrie de T-5 on el personatge Mauricio conegut pel seu tarannà racista i homòfob diu, davant la idea de donar en adopció un nadó que podria ser seu: "Imagina’t que se’l queda qualsevol indesitjable o, encara pitjor, un català. I a sobre, és nena?”.
I més encara com quedem els catalans al costat del gran bromista, l'il·lustre Gregorio Peces Barba. Perquè inaugurar el congrés dels advocats d’arreu de l’Estat és una broma. Ja ho ha dit pel davant i pel darrera. Que un dels pares de la Constitució del 78 ja està fart de sentar càtedra, i que el millor que pot fer per imaginar el futur compartit és una broma. El saben aquell que diu? Bombardegem Barcelona, que fa 50 anys que no ho fem?
Miquel de Palol reflexiona al seu llibre sobre quins han de ser els materials de l’humor, i sobre si ha perdut la seva capacitat de crítica essencial, eina de democràcia en definitiva, a partir del moment en que es generalitza gairebé per obligació. És clar que hi ha d’haver humor, però si el trobem a tots els plats, com si fos la crema de llet de la “nouvelle cuisine”, o l’all ens acabarà fent perdre els matisos dels sabors.
De fet a vegades s’ha dit que l’humor català i l’espanyol són diferents, i és cert: els catalans ens en fotem de nosaltres mateixos, i l’humor espanyol, té en els catalans un dels objectes d’experimentació favorits.
Així les coses, avui que es fa al Palau Robert de Barcelona, la primera conferència sobre l’autodeterminació de Catalunya, Building a New Estate, organitzada per Sobirania i Justícia, què millor que fer un càsting per contrarestar l’empenta humorística espanyola?