ARA A PORTADA
Sorprèn en aquest sentit, com pot ser que les autoritats policials encarregades de la seguretat pública a les ciutats catalanes no estiguessin preparades per fer front a aquesta pesta que encara embruta els nostres carrers. Efectivament, els nazis espanyols a Catalunya tenen barra lliure. I això és intolerable. Això no és europeu. Això no és de país avançat. Això és de república bananera.
Quan s’adonarà el conseller del ram que ja és quasi una regularitat estadística que un partit de la selecció espanyola, a hores d’ara, és a dir, en les condicions del règim autonòmic, és una autèntica amenaça a la pau ciutadana i a l’ordre public? Penjarà el senyor conseller algun web amb els “caretos” dels principals elements feixistes i n’ordenarà la seva detenció immediata? Prohibirà el Departament d’Interior les concentracions de grupets violents que promouen l’odi i la catalanofòbia? Oimés, quan el Parlament aprovarà una llei que castigui com es mereix l’insult, el menyspreu a Catalunya, als seus símbols, a la seva llengua, i naturalment a tota manifestació catalanofòbica? Investigaran els agents les connexions d’aquests elements amb partits amb representació institucional? Atenent als precedents de l’ús de la violència i de simbologia nazi dels seus seguidors, es denegarà sistemàticament qualsevol demanda d’ús de l’espai públic per part dels supporters de la selecció espanyola?
Acabar amb la barra lliure dels nazis espanyols no és només una qüestió d´higiene pública, és arribar al fons amb totes les connexions que els alimenta, tant de tipus polític, com mediàtic, econòmic i fins i tot policial. A veure si les lliçons de cibercriminologia que alguns han rebut fa unes setmanes, serveixen per alguna cosa…
Barcelona (1964). Doctor en Ciència Política i de l'Administració i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació. Autor de diversos llibres i articles sobre el nacionalisme espanyol i canadenc i els independentismes català i quebequès. També estudio l'impacte dels New Media en l'activisme polític i la globalització. Vaig ser director del Catalunya Campus i he col·laborat en diversos mitjans de comunicació. He participat en programes europeus de recerca, i investigat a Londres, Montreal i Toronto. No concebo la teoria sense la pràctica.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.