Negligència, complaença, irresponsabilitat, incompetència, superioritat... Vostès mateixos. De moment, 7.340 morts i 85.195 infectats a Espanya. 46.617 hospitalitzats, 5.231 persones a les UCI, 12.000 treballadors de la sanitat infectats.  A Catalunya, 1.410 morts i 16.157 infectats (dades de dilluns 30).

El 24 de gener, The Lancet publica el primer estudi sobre el SARS-CoV-2. Es basa en 41 pacients infectats pel coronavirus i hospitalitzats a Wuhan. Els seus autors són metges i investigadors xinesos. Dels 41 hospitalitzats, 6 van morir, el que representa el 15%. Els seus autors recomanen vigilància extrema a causa del “potencial pandèmic” del nou coronavirus. Aquí tenen l'estudi.

Una mica abans de la mitjanit del 25 de gener, Eric Feigl-Ding, epidemiòleg per Harvard i científic de salut pública, va obrir un fil a Twitter amb aquest tuit: "SANTA MARE DE DÉU: el nou coronavirus és un 3,8! Com és de dolent aquest valor reproductiu o Ro? És un nivell de pandèmia termonuclear: mai havia vist  un coeficient de viralitat així  fora de Twitter en tota la meva carrera. No exagero...".

El fil de l’epidemiòleg té, comptant el que ja s’ha reproduït, 14 tuits. En el 8è i 9è i 10è diu: "... RESUM: doncs, què significa això per al món? Ara ens trobem amb l’epidèmia de virus més virulenta que el món hagi vist mai. Un RO=3,8 vol dir que supera la modesta ràtio d’atac viral de 0,49 del SARS en 7,75x, gairebé 8 vegades! Un virus que es propaga 8 vegades més ràpidament que el SARS... no es pot aturar només amb confinament. La quarantena de Wuhan ni tan sols reduirà la propagació de l’epidèmia en un terç en les pròximes dues setmanes. Així, realment odio ser l’epidemiòleg que ho hagi de reconèixer, però ens trobem davant... possiblement davant una pandèmia no comprovada que el món no ha vist des de la grip espanyola de 1918. Esperem que no arribi a aquest nivell, però ara vivim al món modern amb mitjans de transport més ràpids que els de 1918. L'Organització Mundial de la Salut i els Centres de Control i de Prevenció de malalties necessiten declarar l’emergència de salut pública com més aviat millor".

En el tuit 12è del fil, Feigl-Ding exposa el següent: "Quina és la ràtio d’atac Ro típica de la grip estacional durant la majoria d’anys? Està al voltat d’un Ro = 1,28. La pandèmia de grip del 2009? Ro = 1,48. La grip espanyola de 1918? Ro = 1,80".

I en el 14è i últim acaba així: "Imaginem-nos que una estimació de 3,8 és massa alta (hi ha estimacions de 2,5). Fins i tot, si aquest virus és Ro = 2,5, encara és 2 vegades superior a la 1,28 de la grip estacional i la pandèmia de la grip espanyola d'1,80 que va causar milions de morts. Per tant, 2,8 és encara molt dolent, companys".

Amb aquell fil obert a Twitter, una mica abans de la mitjanit del dilluns 25 de gener, Eric Feigl-Ding @DrEricDing va destapar la capsa dels trons. Se li va dir de tot. El fet que sigui un conegut militant del Partit Demòcrata i becat per George Soros va enrabiar encara molt més tots els negacionistes-populistes de Trump. Tantes van ser les crítiques i amenaces que va esborrar el fil. Un fil que podeu trobar aquí.

Cal tornar a repetir que el doctor va fer aquest tuit el 25 de gener, dos dies després que la dictadura xinesa decretés el tancament de Wuhan i el confinament dels seus 11 milions d’habitants. I el doctor Feig-Ding va advertir que "un virus que es propaga 8 vegades més ràpidament que la SARS no es pot aturar només amb confinament. La quarantena de Wuhan ni tan sols reduirà la propagació de l’epidèmia en un terç en les pròximes dues setmanes... Ens trobem possiblement davant una pandèmia no comprovada que el món no ha vist des de la grip espanyola de 1918".

El doctor Eric Feigl-Ding, els investigadors xinesos que van fer el primer informe i que va publicar The Lancet i, segurament, altres especialistes no estaven sols encara que ells no ho sabessin. Segons The Washington Post, diferents agències d’espionatge dels Estats Units “van emetre, durant el mes de gener i febrer, diverses advertències classificades sobre el perill global que suposava el nou coronavirus”.

Amb tot, no va ser fins al 30 de gener que l'OMS acabaria decretant l’Emergència de Salut Pública d’Importància Internacional el 30 de gener. I quaranta dies després, l’11 de març, declararia la pandèmia.

Durant tot aquest temps, des que la Xina va amagar els primers casos en l'últim trimestre del 2019 fins que l’OMS va declarar la pandèmia per coronavirus, es van perdre entre 3 i 4 mesos, segons les fonts. Un temps que s’ha demostrat decisiu: tots els països, excepte els que ja havien patit fa poc la crueltat d’epidèmies i pandèmies, se suposa que van pensar que el SARS-CoV-2 acabaria sent una amenaça menor en el pitjor dels casos. Així és que les seves oficialitats científiques, sempre en connivència amb els interessos de què els nomenen, van minimitzar tant com van poder i tantes vegades com tenien un micro al davant que “el virus és com una grip” i que “el risc d’infecció a Espanya és igual a zero”. Aquesta oficialitat científica continua assessorant el govern espanyol. Bé, la Comissió Europea no ha inclòs cap científic ni epidemiòleg espanyol en la seva comissió d’experts i científics per enfortir els esforços de coordinació i resposta mèdica de la UE a la Covid-19.

Però crec que, fins a un cert punt, seria injust fer recaure tota la responsabilitat a uns suposats errors de valoració del que passava a Wuhan per part d’epidemiòlegs i altres especialistes. En tots els països, gairebé en tots els països, i això no és imputable als científics, s’ha demostrat que no hi ha plans d’emergència. S’ha demostrat que, malgrat el munt de milions que es dediquen a comitès d’experts i d’estratègia que s’imaginen no se sap què, potser una invasió des d’un exoplaneta, els ciutadans ens trobem indefensos.

Com és possible que la primera potència del món no tingui mascaretes per al seu personal sanitari? Com és possible que no tingui ventiladors? Com és possible que no tingui bates? Com és possible que no tingui ulleres protectores? Em refereixo als Estats Units i no, amb tots els respectes del món, a Gàmbia. I si això passa als Estats Units, aquesta manca de previsió tan gran, què es pot esperar d’altres països amb menys recursos tot i ser del primer món: Itàlia, França, UK, Espanya…? Però saben el més greu de tot? És que a més de pensar en invasions d’algun exoplaneta també s’havien imaginat pandèmies. Des d’Europa, això. Des dels Estats Units, això altre. I, des d’Espanya. I aquest altre.

Molta literatura, però que molta i molta, i? Res. Es reuneixen, preveuen, s’imaginen societats distòpiques, es prenen unes copes, i a casa. Si hi havia un perill real de pandèmia, per què no es van fer els preparatius mínims per assegurar les teves primeres línies de defensa, el personal sanitari?
 
És obvi que, si hi haguessin hagut plans d’emergència preparats, qualsevol error de càlcul per part dels responsables científics i tècnics no hauria causat un terrabastall tan gran com el que patim. Però no hi havia ni hi ha: i aquesta és la nostra gran feblesa i indefensió. Ho saben molt, però que molt bé, els treballadors de la sanitat, des del més important dels metges fins als quals netegen els hospitals: 12 mil infectats! Quina vergonya! I el mateix podríem dir de mossos, policies, guàrdies civils, soldats... Ja pots improvisar el que vulguis, però si el personal sanitari no pot actuar amb seguretat amb els pacients que ingressen als hospitals, res del que facis servirà. El 4 de març, el Departament de Salut i de Serveis Socials dels Estats Units, va arribar a la conclusió que, si el brot de coronavirus es convertia en pandèmia, els treballadors sanitaris dels Estats Units, només dels Estats Units!, necessitarien tres mil cinc-cents milions de mascaretes facials i només en tenien l’1% d’aquella quantitat.

No vull acabar aquest llarg article sense una nota d’esperança: 16.380 persones ja han estat donades d’alta. Esperança i agraïment al personal sanitari i a tots els servidors públics que s’exposen cada dia a una realitat que encara costa de creure per part de tothom. Gràcies!