L'Estat és un monstre pesat i poc amics dels canvis profunds. Fins i tot enmig de la posada en escena de l'inici del diàleg amb Catalunya, ha demostrat que qui mana és ell i que no hi ha ganes de canviar. El que ha passat aquesta setmana amb el finançament autonòmic n'és una bona mostra.

El govern central recapta l'IVA i el distribueix a les comunitats autònomes. Resultat que deu 2.500 milions de l'última liquidació però ha anunciat que no els pensa tornar. A canvi, com a mesura de gràcia, ha decidit permetre un nou endeutament de les CCAA per 2.500 milions. Els catalans coneixem bé el mecanisme a través del FLA: l'Estat es queda amb els impostos dels catalans (16.000 milions anyals de dèficit fiscal) i ens els presta amb interessos. 

Tot plegat es va aprovar en el Consell de Política Fiscal i Financera, amb l'absència del Vicepresident i Conseller d'Economia català, Pere Aragonès. Fan riure les crítiques que indiquen que "és allà on es decideixen les qüestions fiscals i financeres, i els catalans no hi volen ser". Obliden que l'Estat té la meitat més un dels vots del Consell. Ni amb totes les CCAA votant en contra es poden tombar les decisions del govern.

Tot i amb això, Catalunya ha d'aprofitar la conjuntura creada per un govern feble a Espanya que necessita suports catalans per aprovar pressupostos i reformes. L'embat català per la independència ha provocat esquerdes molt profundes a l'Estat, que poden crear finestres d'oportunitats per avançar.

La perversió de la Justícia tindrà conseqüències imprevisibles per a l'Estat, que aniran molt més enllà de Catalunya. Temps al temps. La fi definitiva del bipartidisme fan més improbables les majories absolutes a Madrid, i donaran oportunitat als partits catalans per seguir creant les condicions per a un nou embat democràtic.

Una d'aquestes condicions passen pel creixement electoral. Si després de més de dos anys de repressió policial, judicial, política i mediàtica, els propers comicis catalans dibuixen una majoria més àmplia de l'independentisme, i un percentatge de vot superior al 50 percent, la balança començarà a inclinar-se novament cap a l'autodeterminació. 

No serà fàcil, però vistes les propostes i actuacions que hi ha sobre la taula, sembla l'únic camí viable: aprofitar al màxim la feblesa del govern espanyol per negociar avenços en la direcció correcta, i fer una campanya intel·ligent i pragmàtica per superar el 50% del vots i augmentar la majoria parlamentària.