Seria més fàcil si el món es dividís en bons i dolents. Si estiguéssim a favor o en contra de qualsevol causa. Però no està escrit enlloc que això hagi de ser bufar i fer ampolles. La realitat és rica en matisos. Encallar-nos en visions maniqueistes ens empobreix l'esperit i ens resta raons.

Deixeu-me que us recomani l'obra Traduccions-Translations, de Brian Friel, que es representa a la Biblioteca de Catalunya sota la direcció de Ferran Utzet, amb una traducció encertadíssima de Joan Sellent i amb el segell de la companyia La Perla 29. Una peça que no s'havia muntat mai abans en català, tot i que sembla que ens interpel·li directament. Una història ambientada al segle XIX, en una Irlanda que encara no havia guanyat la independència i encara no havia perdut el gaèlic pel camí.

A Translations hi ha colonitzadors i colonitzats, hi ha una operació per substituir la llengua pròpia dels irlandesos per l'anglès imperial, hi ha un món que s'acaba i un idioma que s'esborra, hi ha persones que viuen moments decisius sense ser-ne gaire conscients. Però no hi ha pas un discurs pamfletari: ni els irlandesos són àngels ni els anglesos dimonis. Podem arribar a entendre les opcions vitals i les actituds lingüístiques de cadascun dels personatges.

Aneu a veure Translations i establiu, si us vaga, tants paral·lelismes com calgui amb el nostre ara i aquí. Un cop aterreu de nou a la Catalunya del segle XXI, concloureu que la realitat actual també és prou complexa. Sí, d'acord: n'hi ha que s'entesten a exercir de dolents de la pel·lícula. Però els qui volem carregar-nos de raons hauríem de fugir de reduccionismes. Perquè ja som grandets i un país no és un pati d'escola. Perquè, ves quina cosa, potser no estic ni amb tu ni en contra teva.