No volia acomiadar el 2016 (o donar la benvinguda el 2017) amb l’última barbaritat pronunciada pel president electe nord-americà, però molt em temo que ens haurem d'acostumar a sentir-les de tots colors. "Els ordinadors ens han complicat molt la vida”, ha dit aquesta setmana Donald Trump, i s'ha quedat tan ample. La frase, que no té ni cap ni peus, la va completar així: “L’era de la informàtica ha arribat a una situació que ningú sap exactament què està passant. Tenim velocitat, tenim moltes altres coses, però no estic segur de tenir el tipus de seguretat que necessitem”.  

Doncs si ell no ho té clar, anem malament. Obama acaba d’expulsar del país 35 espies russos pels ciberatacs electorals que van perjudicar la candidata demòcrata, Hillary Clinton. I la ciberseguretat és un dels pilars més importants en partides pressupostàries de qualsevol país, en un moment que qualsevol batalla es lliura tant en el terreny real com en el virtual.  

El que serà el tercer president del segle XXI dels Estats Units no sap exactament què està passant amb els ordinadors però resulta que ell va sortir beneficiat de la proliferació de notícies falses que van publicar-se a Facebook durant la campanya electoral. Els ordinadors ens compliquen la vida però el gener passat deia: “Obligaré a Apple a fabricar els seus maleïts ordinadors als Estats Units». Trump serà president en un moment clau per a la tecnologia, en un segle que va començar fent que el món sencer tremolés per un possible error informàtic. 

La nit del 31 de desembre de 1999 a I'1 de gener del 2000, la recordaran molts perquè havien de fallar tots els sistemes electrònics. L’Efecte 2000 va provocar molts maldecaps des del moment que algú va pensar que el canvi al nou mil·lenni seria una catàstrofe. Els ordinadors sempre havien marcat la data amb les dues últimes xifres de l’any, sense tenir en compte el 19. El primer minut del nou segle, tothom va aguantar la respiració esperant que les màquines, els robots industrials, la microelectrònica i els xips entenguessin que començàvem l’any 2000 i no el 1900. Tots els serveis elèctrics de les ciutats, els caixers automàtics, els bancs, els hospitals, el funcionament dels transports públics, etc. Tot depenia d’aquest petit detall.  

Hem passat ja de la fase primitiva d’Internet a una més evolucionada on el protagonisme recau en els més de 3.500 milions de persones connectades. I aquest 2017 veurem com el protagonisme es desplaça als objectes connectats entre sí a Internet, els vehicles autònoms que connectaran amb altres per evitar accidents, i la multiplicació de robots i drones en els processos industrials. Ens anirem familiaritzant amb espais virtuals que sortiran de les nostres dimensions i ens submergiran en entorns irreals, no només per l’oci, sinó també per recrear situacions que poden solucionar problemes socials.  

El dadisme, que diu l’historiador Yuval Noah Hararri, en el seu darrer llibre: HomoDeus es convertirà en la nova religió. Dadisme en el sentit d’acumulació de dades, que seran el resultat de la tecnologia intel·ligent o smart que ens envolta. Des dels sensors que mouen les ciutats fins a les apps de mòbils que ens indiquen el nivell de sucre a la sang o els rellotges que ens avisen quan no estem complint amb la dieta programada. El dadisme definirà les fórmules dels algoritmes que accionaran tots els mecanismes del món. Per ara són secretes, com la de la Coca-Cola, però qui sap si aconseguirem fer-les col·laboratives, com l’economia que s’ha imposat arreu amb AirB&B o Über. 

La tecnologia avança, i no la podem aturar. Aquesta setmana ens deia l’exconseller d’economia Andreu Mas-Colell que ell és “procreixement i optimista” respecte al futur i la mecanització de les feines que aquest 2017 ja començarem a tastar. I no creu que la substitució de llocs de treball per robots sigui un problema de futur, malgrat els mals auguris que sectors més populistes, pròxims a Trump, ja han llançat.

Des dels desapareguts telers impulsats per vapor fins a les cadenes de muntatge operades per màquines, la tecnologia continua en constant evolució. Res fa preveure que aquesta tendència s’aturi. Apareixeran altres professions –que ara no imaginem– i continuarem depenent dels ordinadors, ens compliquin la vida o no.