“Cataluña no podrá permanecer unida si no permanece española. Quien piense que está en juego la unidad de España se equivoca, antes de eso está en juego la integridad de Cataluña”. José María Aznar va marcar el camí amb aquestes paraules el 25 d'octubre de 2012, en un discurs en un acte de la FAES: perduda la batalla argumental, l'estratègia de l'espanyolisme ha de ser provocar la divisió de la societat catalana al preu que sigui.

Cal aclarir que quan ells pensen en la divisió de la societat catalana no pensen en una divisió ideològica. De fet, ells es dediquen permanentment a dividir i tensionar fins al límit la seva pròpia societat espanyola amb temes com l'avortament, l'educació o la immigració. No, no es refereixen a aquesta divisió. Quan ells parlen de divisió a Catalunya parlen d'una divisió ètnica, indentitària, lingüística. Per això fan referències contínues als Balcans. Estan parlant de violència, de violència civil, de violència entre ciutadans. Encara que sigui de baixa intensitat: ja serviria per destruir-nos com a societat i aconseguir el que més els importa, aturar el procés democràtic cap a la independència.

És un objectiu difícil, el seu, perquè Catalunya és com és, però deuen pensar que no és impossible perquè s'hi dediquen aplicadament. Com que els treu de polleguera el caràcter radicalment pacífic i radicalment democràtic del procés, com que els treu de polleguera el discurs i la praxis radicalment incloents del projecte sobiranista, com que els treu de polleguera comprovar fins a quin punt la nostra societat ha interioritzat la idea de “Catalunya, un sol poble”, ara ens volen treure de polleguera a nosaltres. Ens volen treure de polleguera amb greus insults (avui nazis, demà còmplices d'ETA) i greus mentides (persecució del castellà a Catalunya, pensament únic a Catalunya, apartheid a Catalunya, famílies que no es parlen a Catalunya). No busquen convèncer, saben perfectament que menteixen i ofenen i saben perfectament que així no convenceran ningú que conegui la societat catalana. No, no busquen convèncer. El que estan buscant és un incident, només un. Que algun dia algú perdi els estreps i els proporcioni una foto, una imatge, una espurna, un punt d'inflexió. Una "prova documental" que es pugui amplificar a través de les seves televisions i diaris. Un incident que ens faci sentir culpables, que permeti criminalitzar-nos, que ens posi a la defensiva i, si pot ser, que engegui una espiral acció-reacció-acció dins mateix de Catalunya.

Aquest és el manual de la crispació de José María Aznar, de la caverna mediàtica i dels aprenents de bruixot de Ciutadans, no en tingueu cap dubte. Qui sap si no és, també, el manual dels serveis d'intel·ligència de l'Estat. I contra aquesta trampa només hi ha una resposta possible: no caure-hi.