La gran paradoxa espanyola és que un dels casos que deixa més palesa la desigualtat del sistema judicial –el d'Iñaki Urdangarín– és esgrimit pels polítics espanyols com un exemple de la independència judicial i la separació de poders a l'Estat.

Són tan flagrants els privilegis dels que ha gaudit el gendre reial (dels que continuarà gaudint-ne) en comparació amb el règim que experimenten la resta de mortals –siguin presos polítics o presos comuns– que fins i tot arriban a la cobertura mediàtica del seu ingrés a presó.

Curiosament, quan es tracta d'una operació policial a Catalunya relacionada amb el procés d'autodeterminació, les cadenes de televisió instal·len les seves càmeres molt abans de l'arribada de les forces de seguretat. Tanmateix, quan es tracta de l'ingrés a presó del condemnat més il·lustre de la noblesa espanyola, cap mitjà no és capaç de captar una imatge de la seva arribada a la presó. 

Ningú amb un mínim d'honestedat intel·lectual pot assegurar que a l'Estat espanyol la justícia és igual per a tothom. Tampoc la llei no és igual per a tothom. Hi ha qui pot decidir quan i com complir-la, o directament incomplir-la de manera flagrant, sense cap conseqüència legal o política.

Ahir, en la sessió de control al Senat, el president Sánchez va respondre una pregunta d'una senadora canària sobre el model de finançament autonòmic sense envermellir ni tremolar-li la veu. L'Estat incompleix des de fa anys la llei que ordena pactar un nou sistema de finançament amb les comunitats autònomes. El govern del PP es va negar sistemàticament a entaular una negociació i definir un nou model dins del termini que fixa la llei.

El que hom esperaria del nou president del Govern espanyol és una resposta contundent a favor del compliment immediat de la llei. És el que l'unionisme ha exigit i exigeix tothora al govern de la Generalitat. Es veu que si ets un governant espanyol, no cal. Sánchez va respondre sense immutar-se que "en aquesta legislatura no hi haurà temps" de complir la llei. Ja s'ho faran els que vinguin després, si els ve de gust.

Espanya és un estat europeu on la Justícia i la llei s'apliquen amb diferents vares segons la cara de l'afectat. El cas Urdangarín i el finançament autonòmic en són dues proves, però n'hi ha més, com les més de 30 sentències del TC favorables a Catalunya que el govern de Madrid es nega a aplicar, sense cap conseqüència. En aquests aspectes, governi qui governi, Espanya també és irreformable.