Amb quin objectiu ha plegat Pere Navarro? No ho sabem encara. És una maniobra de l'aparell per deixar anar llast i renovar legitimitats per continuar manant amb la mateixa línia política seguida fins ara? O finalment al carrer Nicaragua hi han posat seny i el sacrifici de Navarro és un senyal de voluntat de canvi real?

Certament el PSC té molts problemes, moltíssims i de tot ordre. Però em fa l'efecte que, si al final resulta que vol canviar, ara mateix el seu problema principal és de tempos. Encara que aquest diumenge el Consell Nacional decideixi fer un congrés extraordinari per la via ràpida a finals de juliol, el nou líder es trobarà, sense temps pràcticament ni de prendre les mides del despatx, amb una immensa V desbordant els carrers de Barcelona que obrirà el trimestre més trepidant de la història contemporània de Catalunya: 11-S, 18-S (Escòcia), 9-N. És com si et lliuren el comandament del Poseidó just quan l'onada gegant està a punt de passar-li per damunt: per molt bon pilot que siguis, el vaixell bolcarà.

Caldrà, doncs, més intel·ligència dins de l'onada que dins del vaixell. En el cas hipotètic que del congrés del PSC en surti una nova línia política amb ganes reals de reconnectar amb la majoria social i amb la centralitat del catalanisme, seria convenient que el bloc de la consulta trobés la manera de sumar el PSC al carro. Primer ho ha de voler el PSC, és clar, aquesta és la condició necessària. Però si la condició es dóna, l'acceleració post 11-S i pre 9-N no hauria de fer perdre de vista que, en aquest procés, com més àmplia i més transversal sigui la majoria, més possibilitats de victòria. Combinar velocitat i determinació amb obertura i flexibilitat no és fàcil. Però tampoc no és impossible.