El PSC es dessagna sense remei, perquè cap de les alternatives que proposen els que manen i els que volen manar són altra cosa que còpies dels partits que els han robat les simpaties. Els més grans són morts, o com li passa a Pere Navarro, s’han tornat independentistes. Els més joves ja van créixer amb el cap i el cor girant cap a les formacions que, essent també d’esquerres, parlen sense embuts de decidir la independència i fins i tot de dictadures proletàries. Els que sempre havien parlat de catalanisme han marxat a CiU i es troben còmodes amb el partit d’ordre i nació fins i tot, o més que mai ara, quan flirteja amb Esquerra. Davant del desori la solució dels crítics no és tal, però l’artifici Parlon, construït per l’aparell com si ningú s’adonés de què es còpia morena del dimitit Navarro, encara pot resultar més patètic, doncs l’única via per a la salvació del partit passa per liderar un canvi que voreja l’impossible, com és la regeneració democràtica del seu funcionament. Tasca difícil, però a l’alçada d’un partit nascut en temps gens fàcils.

Duran també es dessagna? La pirueta indecisa, comunicada mitjançant un diari insòlit, desdita de manera casi immediata pel mateix filtrador, comentada per propis i per companys de federació amb un posat més aviat estupefacte, ha deixat un dels polítics amb més solera de la democràcia, als peus dels cavalls, i així, amb el seu anar avant i enrere, ha esdevingut la segona prova palpable de què aquests no són temps per matisos i que prendrà mal qui en política vulgui quedar-se al marge de la baralla, fent veure que posa pau, perquè ho faci del cert  o sigui trampa, sols serà vist com qui va voler acontentar tothom, com sempre va fer amb posat diplomàtic.

Tanmateix Duran no és qualsevol; ha fet el gest d’abandonar el vaixell. ¿Potser creu que l’omissió europea a Ucraïna es repetirà aquí si hi ha 9-N i, sobre tot, si no n’hi ha i arriba la força de les armes fins a l’autonomia catalana? És una opció, perquè si Europa no ens empara, en un temps sense matisos, caldrà decidir entre estar dempeus o permetre que es coli (de nou) la paraula covardia entre els fulls de la història de Catalunya.