El món es divideix entre els que viuen per treballar i els que treballen per viure. Entre els que ja han vist el nou anunci d'Estrella Damm i els que no. Entre els que volen la independència i els que acabaran volent la independència. Entre els que tenen sempre un pot de Dalsy a mà i els que pensen que el Dalsy és una nova xarxa social. Entre els que solen tenir raó, els que no tenen mai raó i els que perden la raó defensant que tenen raó. Entre els que s'aferren a un iPhone i els que encara no han aconseguit comprar-se'l (estic lligada de mans i peus al meu Nokia per un maleït contracte de permanència). I, sobretot, el món es divideix entre els que fan coses i els que ni fan ni deixen fer.

La gent que fa coses l'encerta sovint i s'equivoca de tant en tant. La gent que no fa res no s'equivoca mai. No trenquen plats perquè no en renten. I, doncs, des de la pretesa superioritat moral que els dóna no haver-se equivocat, es dediquen a criticar amb cinisme i mala llet aquells que intenten que el món continuï rodant, ni que sigui amb rodes quadrades i a empentes i rodolons.

Entenc que té més gràcia destruir que aplaudir, vivint com vivim rodejats de pocapenes disposats a aplaudir els qui destrueixen. Però convindreu amb mi que té bastant més mèrit fer que desfer. Tampoc cal que tothom es posi a produir de cop, ep: encara prendríem mal amb tanta hiperactivitat. Només cal que, si no fotem ni brot, tinguem almenys la decència de no emprenyar ni desmoralitzar els qui s'esforcen a fer que la vida valgui la pena.