Catalunya ha mogut peça i ha tornat a avançar dins del camp de la democràcia, del pacifisme i de l’aposta pel diàleg i la negociació. Davant seu, una Espanya perplexa, aferrada amb ungles i dents al seu posicionament del “no pel no”, amb al·lèrgia al diàleg i amb una por indecent a tot el que defensa i representa Catalunya. Així, mentre Catalunya aposta per un camí cap a la llibertat i cap a un futur millor, Espanya continua abonant les confrontacions i l’autoritarisme més pur.

Potser es pensaven que el clam de llibertat de Catalunya no aniria més enllà. Potser confiaven en poder ofegar-nos a temps o, simplement, potser es pensaven que aquí a Catalunya tenim els mateixos problemes per dialogar i posar-nos d’acord que tenen ells. Sigui com sigui, el president Mas, amb un lideratge decidit i sensat, ha aconseguit allò que molts creien que era impossible: el consens de les forces polítiques del Parlament a favor del dret a decidir i un acord per donar la paraula al poble de Catalunya i fer possible que aquesta pugui decidir el seu futur.

Aquest acord és, per tant, la mostra que el president de la Generalitat ha sabut dirigir un procés bàsic pel país que no hagués estat possible sense la generositat i responsabilitat de la resta de forces polítiques. Aquest acord és la resposta a la demanda que va fer el poble de Catalunya el passat 11 de setembre quan va fer possible que el desig de decidir el nostre futur anés de punta a punta del país. Una demanda que va fer la volta al món perquè, una vegada més, el poble de Catalunya ha sabut reivindicar el seus drets d’una forma exemplar: amb civisme i pacifisme.

La decisió i el posicionament de Catalunya és clar i, a més, no hi ha marxa enrere.
Continuem avançant en aquest procés i continuem fent-ho amb voluntat de diàleg i amb l’objectiu de poder arribar a una entesa amb el Govern central per tal que al poble de Catalunya no li sigui negada la democràcia. De moment, i lamentablement, sembla ser que PP i PSOE (els quals són incapaços de fer un pacte per sortir de la crisi, però miraculosament no necessiten ni dos segons per posar-se d’acord en com negar les aspiracions democràtiques de Catalunya) continuen pensant que la millor resposta a la oferta de diàleg és la intransigència.

La qüestió és que mentre Catalunya està oferint al món una imatge de país serè que reivindica amb seny i responsabilitat els seus drets, Espanya és la viva imatge de la intolerància i l’autoritarisme.