Només faig que trobar-me gent emprenyada. Gent que diu que si hagués volgut aplicar el programa de la CUP hauria votat la CUP. Gent que parla de dignitat ferida. Gent que parla d’embolic. Gent que parla de procés esguerrat. Què li diu, la gent, als nois de la CUP? Els diuen que endavant, que ferms, que no cediu? Que 10 valen més que 62? Que aprofitin l’oportunitat perquè tant de poder no el tornaran a tenir mai més en la vida?

Som en una paradoxa. Perden els qui han guanyat les eleccions. Siguem seriosos: el procés, tal i com anava avançant, s’ha desmantellat. Hem perdut el control de la “democràcia” –la paraula la té ara l’unionisme-; hem engegat una batalla per les hegemonies interiors que és nefasta; hem regalat quilos de vots a Rajoy i C’s; hem destruït la dignitat d’en Mas i ens n’hem carregat el lideratge; hem donat a la CUP un poder que no ens traurem de sobre en tota la legislatura, si hi ha legislatura; i més que res hem perdut la solvència internacional que fins ara havíem llaurat. És a dir, hem esguerrat el procés. El procés tal i com el coneixíem. 

Pot ser que el tema continuï, però convindrem que hauria estat millor fer de seguida la investidura, sense discussions –visca la pinya, que diria un casteller-, i esperar al 21-D per fer la declaració que tothom duia al programa. I tampoc no calia ficar el dit a l’ull del TC: amb esquivar-lo n’hi havia prou. El procés hauria continuat sent impecable. Ara és un potineig. Molta gent està enfadada, desconcertada, desil.lusionada. Tots continuaran sent independentistes però no estic segura que continuïn dins d’aquest procés.  

La classe mitjana és un afer seriós en la marxa de qualsevol país. Els països no s’estabilitzen fins que no generen classe mitjana. I la classe mitjana és el motor del progrés, no pas el fre. Del progrés ordenat. Això representava en Mas. I això era el nucli del procés i era el que ens donava crèdit internacional. Ara estem en un altre joc. D’acord. Esperem a veure a on ens porta. De moment no "nem bé".