El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, avisava de noves pandèmies pels propers anys el mateix dia que s'havia decidit començar a vacunar a la Unió Europea. El dia que es presentava com el principi del final també és el recordatori, si volem escoltar, que el nostre món no és com ens agradaria, com fem veure que és. El principi del final també hauria de ser el principi de l'inici. El missatge que ens arriba des de l'OMS és un avís que sorgeix del coneixement del passat i el present, un coneixement que ens permet fer prospecció del futur.

Aquest 2020 que ja acaba ha estat marcat per la pandèmia del nou coronavirus (SARS-CoV- 2) i la seva malaltia (Covid-19). Però la pandèmia l'haurem de patir durant el 2021 i ens falta coneixement per saber si podrà acabar, quan ho podria fer o de quina manera... La gravetat de les afectacions que ha generat la Covid-19 hauria estat menor si no hagués coincidit en el temps amb altres epidèmies. Aquest 2020 no hem viscut només una epidèmia, també passarà el 2021. A la nostra societat diferents pandèmies actuen simultàniament i això agreuja els seus efectes.

La paraula sindèmia fa referència a la coexistència d'epidèmies o pandèmies que es potencien. La paraula epidèmia fa referència a una malaltia o un mal que s'expandeix de manera intensa i indiscriminada. Si això no només passa en un país, si passa a molts, parlem d'epidèmia. 2020 ha estat any de pandèmies, de sindèmia de pandèmies i 2021 també ho serà. Pensar que la vacuna resoldrà les pandèmies que patim és no haver entès quins són els orígens, les causes, dels nostres mals.

La vacuna, les vacunes, perquè en són diverses, són una peça fonamental per fer front a la nova malaltia que estem patint. No hem de menystenir els esforços per aconseguir-les en tan poc temps. Són molts els assumptes a tractar en relació amb les vacunes i els reptes a resoldre per aconseguir que siguin accessibles al conjunt de la població del planeta. Però fins i tot si aconseguim que les vacunes siguin efectives i arribin a tothom no haurem entrat en les causes de la pandèmia. En allò que ha originat la pandèmia, que abans n'ha originat altres i que en el futur tot fa pensar que en continuarà originant. No n'hi ha prou amb la vacuna per aquestes pandèmies.

Des de l'ecologia, l'ecoepidemiologia, la biologia i altres disciplines poc presents en aquest primer any de la pandèmia se'ns ha informat que la natura, els ecosistemes saludables, eren la millor vacuna. El virus que estem patint, altres abans, i altres després, poden haver arribat als éssers humans per la relació entre la nostra espècie i altres espècies animals que hem utilitzat pel nostre profit o a qui hem alterat els seus hàbitats també per treure'n benefici. La nostra espècie té comportament que la converteixen en una pandèmia per altres espècies i per ella mateixa. Nosaltres hem originat l'emergència climàtica que és una pandèmia per la nostra espècie i per altres amb les que compartim planeta. No som conscients que som una espècie ecodepenent. Necessitem canviar maneres de fer i viure per poder fer front a les pandèmies que patim.

La pandèmia del nou coronavirus no s'ha viscut de la mateixa manera a totes les societats on ha arribat. Una epidèmia, una pandèmia, afecta a tothom, però no de la mateixa manera. Ja ens ho explicava Engels a mitjans del segle XIX veient les pandèmies que afectaven Anglaterra o Cerdà des de Barcelona... Fa segles que ho sabem, encara que no ho sembli. Les diferències de recursos personals o com a societat ho han tornat a evidenciar aquest 2020. La pandèmia no afecta de la mateixa manera els barris rics i pobres, les persones riques i pobres de les nostres ciutats. Ja passava a la Barcelona o la Manchester del XIX...

La nostra societat ha pres decisions de greus afectacions en l'àmbit de la salut per motius econòmics. Ho ha fet ara i porta anys fent-ho. Si fóssim una societat més rica, hauríem pogut executar polítiques públiques de suport que permetessin reduir la interacció social i els efectes negatius de la malaltia. També sabem que el nostre sistema de Salut no té els mateixos recursos que altres per fer front a aquests efectes. I sabem, o hauríem de saber que això passa amb pandèmia de Covid-19 o sense. Estem davant d'una altra epidèmia, pandèmia, la de l'austeritat mal entesa, de les retallades, de la mercantilització, de no tenir com a prioritat la vida i la salut...

Podem pensar en més pandèmies que patim. Aquest any que acaba s'ha parlat molt de polarització, dels discursos d'odi... No només a la nostra societat. Podem pensar en la polarització que es construeix des de l'odi. Una pandèmia que podem trobar a molts països i que afecta molt negativament a les seves poblacions, a la manera de pensar i fer la política, a la convivència, a la resolució dels reptes que tenim com a societat...

Aquestes pandèmies tenen un element compartit que potser pel conjunt de la població s'ha fet més evident en aquest 2020: la millor manera de fer front a aquestes pandèmies és fer de la vida el fonament i l'objectiu de la nostra manera de ser i de fer. La pandèmia del nou coronavirus potser ens ha ajudat a veure, si no ho havíem vist ja, que la llibertat no pot fonamentar-se només en la individualitat; que la maximització de beneficis no pot ser allò que guiï els nostres comportaments encara que ens ho ensenyin i repeteixen... Necessitem repensar la llibertat i pensar-la des de la idea d'espècie, des de les necessitats de la nostra espècie ecodepenent. Necessitem repensar els nostres objectius com a éssers individuals i com a societat. No serem més lliures fent tot allò que es pot fer. Per ser lliures també hem de deixar de fer, fer diferent, fer pensant en la nostra societat, en la nostra espècie, en el nostre món...

Necessitem entendre, si no ho hem entès encara, que som una espècie que individualment i col·lectivament no pot viure saludablement si no aconsegueix que la vida al planeta sigui saludable. No hi ha una sortida individual a les pandèmies que patim, necessitem pensar i actuar amb consciència d'espècie. Una utopia dirà algú, una realitat irrealitzable. Una utopia, sí, una realitat que avui encara no és, però que pot ser perquè ho volem i l'estem construint. Per un 2021 ple d'utopies que facin possibles totes les vides en perill per les pandèmies.