No provoqueu ni amb el pessebre
Opinió
«Avui la provocació és deixar-se de buscar titulars i entrar en la feina que els hi és pròpia. Avui el que és extraordinari és ser normal. Senyors de l'Ajuntament de Barcelona: ara manen, facin la feina»
ARA A PORTADA
-
Política Estat i Generalitat certifiquen el compromís amb l'ampliació del Prat però deixen els diners per al 2031 Bernat Surroca Albet
-
Política El govern espanyol destinarà 1.760 milions al Prat amb l'ampliació a l'horitzó Pep Martí i Vallverdú
-
Societat Com arribar al 6% del PIB en Educació? Caldria multiplicar per 1,4 el nou finançament Oriol March
-
Política El Govern admet que el 6% del PIB en Educació serà «gradual» i ho vincula al nou finançament Bernat Surroca Albet
-
Política El pacte d'Illa per rellançar l'educació no convenç ni els socis ni l'oposició Lluís Girona Boffi
- Joan Foguet
- Periodista
I quina serà la propera? Aviat no li quedaran temes per polemitzar. De nou l'equip de govern de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau torna a donar munició als tertulians i opinadors. I allà que hi vaig. En aquest cas és el tradicional pessebre nadalenc que el cap i casal instal·la a la plaça de Sant Jaume. El dia 25, un mes abans de Nadal, ja tindrem pessebre a Sant Jaume. El muntatge ha començat i deixa veure elements estrambòtics. En aquest cas es tracta d'unes boles de plàstic que engloben els personatges d'aquesta representació que, a més de catòlica, és també un dels elements del costumari català.
Adaptar o esprémer els clàssics és bo. Siguem moderns! Que tot ho faci Calixto Bieito o Àlex Rigola. Evolucionem, sí. Però no siguem idiotes si us plau. Sobre l'estàtua de Franco al Born, no va ser més que un reclam publicitari perquè el que hagués fet mal de debò hagués estat posar-la a la Diagonal, al cinc d'oros. Ara, a la plaça de Sant Jaume fem una versió Star Trek de sèrie B del naixement de Nostre Senyor.
Avui, la provocació ja no és una falta de respecte. Perquè s'ha banalitzat. No som una societat ultracatòlica. Si el pessebre no agrada és perquè és extemporani, estrany i lleig. Després del franquisme i la seva llefiscosa grisor vam haver de suportar uns vuitanta bojos i uns noranta passats de voltes. Era obligatori ser transgressor. Ara ja fa massa temps que la modernitat s'ha tornat conservadora i mancada d'imaginació. Si la directora de comunicació de l'Ajuntament és famosa per fer-se fotos fent pipí al carrer, doncs la resta ja m'explicareu.
No provoqueu ni amb el pessebre. En aquest país, ple d'aprenent d'enfant terrible, la provocació no ve dels artistes –que per defecte es creuen progressistes—sinó de la realitat quotidiana. Colau ens assegura que els seus pressupostos no-nats (ningú li dóna suport) provocaran un superàvit de 70 milions d'euros. S'augmenta la inversió en un 8% i hi ha superàvit, és clar. Quan Xavier Trias preveia superàvit de 19 milions l'esquerra plural el va atacar. Ara el tripliquen amb escreix. Això sí que és provocació. I això que ve de la PAH!
Els ajuntaments són la primera baula de la protecció social i la primera barrera institucional i han de ser seriosos. Per exemple, un cas que ara a tothom afecta: la dona morta en un incendi a Reus que s'il·luminava amb espelmes perquè li havien tallat el corrent elèctric. L'Ajuntament li donava una ajuda per pagar l'aigua, però no sabia res del tall de llum. Aquest cas és d'abast nacional perquè és una provocació. Per una banda, perquè la companyia Gas Natural no va complir la llei 24/2015 (segons totes les dades), i per l'altra perquè ens recorda que hi ha persones desvalgudes que necessiten ajuda. Aquest suport l'han de donar les institucions, la política. Primer, sancionant la companyia tal com diu la llei, i després apostant per donar els serveis a la ciutadania, sigui com sigui i sense apriorisme ideològics.
Amb el pessebre no es provoca més que la xerradeta de bar. Avui la provocació és deixar-se de buscar titulars i entrar en la feina que els hi és pròpia. Avui el que és extraordinari és ser normal. Senyors de l'Ajuntament de Barcelona: ara manen, facin la feina.
Escull Nació com la teva font preferida de Google
Adaptar o esprémer els clàssics és bo. Siguem moderns! Que tot ho faci Calixto Bieito o Àlex Rigola. Evolucionem, sí. Però no siguem idiotes si us plau. Sobre l'estàtua de Franco al Born, no va ser més que un reclam publicitari perquè el que hagués fet mal de debò hagués estat posar-la a la Diagonal, al cinc d'oros. Ara, a la plaça de Sant Jaume fem una versió Star Trek de sèrie B del naixement de Nostre Senyor.
Avui, la provocació ja no és una falta de respecte. Perquè s'ha banalitzat. No som una societat ultracatòlica. Si el pessebre no agrada és perquè és extemporani, estrany i lleig. Després del franquisme i la seva llefiscosa grisor vam haver de suportar uns vuitanta bojos i uns noranta passats de voltes. Era obligatori ser transgressor. Ara ja fa massa temps que la modernitat s'ha tornat conservadora i mancada d'imaginació. Si la directora de comunicació de l'Ajuntament és famosa per fer-se fotos fent pipí al carrer, doncs la resta ja m'explicareu.
No provoqueu ni amb el pessebre. En aquest país, ple d'aprenent d'enfant terrible, la provocació no ve dels artistes –que per defecte es creuen progressistes—sinó de la realitat quotidiana. Colau ens assegura que els seus pressupostos no-nats (ningú li dóna suport) provocaran un superàvit de 70 milions d'euros. S'augmenta la inversió en un 8% i hi ha superàvit, és clar. Quan Xavier Trias preveia superàvit de 19 milions l'esquerra plural el va atacar. Ara el tripliquen amb escreix. Això sí que és provocació. I això que ve de la PAH!
Els ajuntaments són la primera baula de la protecció social i la primera barrera institucional i han de ser seriosos. Per exemple, un cas que ara a tothom afecta: la dona morta en un incendi a Reus que s'il·luminava amb espelmes perquè li havien tallat el corrent elèctric. L'Ajuntament li donava una ajuda per pagar l'aigua, però no sabia res del tall de llum. Aquest cas és d'abast nacional perquè és una provocació. Per una banda, perquè la companyia Gas Natural no va complir la llei 24/2015 (segons totes les dades), i per l'altra perquè ens recorda que hi ha persones desvalgudes que necessiten ajuda. Aquest suport l'han de donar les institucions, la política. Primer, sancionant la companyia tal com diu la llei, i després apostant per donar els serveis a la ciutadania, sigui com sigui i sense apriorisme ideològics.
Amb el pessebre no es provoca més que la xerradeta de bar. Avui la provocació és deixar-se de buscar titulars i entrar en la feina que els hi és pròpia. Avui el que és extraordinari és ser normal. Senyors de l'Ajuntament de Barcelona: ara manen, facin la feina.
Un català de Barcelona i boig del Twitter (ara x). Periodista grafòman, militant i vigilant del Col·legi de Periodistes i del Grup Barnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a joanfoguet.cat.
Et pot interessar
- Quan el BCE treballa en contra de la gent i el planeta Alessandra Palomar
- L'altra Urquinaona que crema Joan Foguet
- Les 4 «m»: model social, mestres, metges i mossos Marina Geli
- Entre Lamine Yamal i «La Gran Cita» Oriol March
- La possibilitat d’una represa Aleix Sarri i Camargo
- La solució no és dir que són nazis Jordi Mir
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
