S'ha obert una nova escletxa amb la decisió de la justícia alemanya. No consideren que el president Carles Puigdemont hagi comès delicte de rebel·lió. No està present la violència com instrument contra l'Estat. Deixa en llibertat al president Puigdemont sota fiança i amb mesures de restricció de moviments dins Estat d'Alemanya.

Aquest fet judicial confirma la negada veritat i desqualificat el relat orquestrat entorn el suposat "colpisme".

I ara què? Oportunitat per construir la solució política.

Per consciència moral, individual i col·lectiva, tothom a decidir si construïm el diàleg, creant una taula política articulant una mediació internacional, europea i nacional, o tots a les trinxeres.

Ara RESET per la clara aposta de la via política. Això ha de permetre alliberar a la justícia i a la via policial de fer política.

-Acceptar racionalment que estem davant un repte democràtic. Per moltes raons acumulades durant anys hi ha una àmplia majoria política a favor de poder dirimir en les urnes la relació entre Catalunya i Espanya, inclosa la possibilitat d'esdevenir un estat independent.

Cal reconèixer que l'absència de proposta política d'Espanya per a Catalunya, el pecat per omissió, ha liderat el creixement de l'opció independentista. Moviment social, transversal, intergeneracional, plural, que ha anat canviant la fisonomia política.

L'anhel d'autogovern, d'autogestió en una Catalunya-Ciutat històricament i sociològicament, ha anat aplegant a moltes persones.

La majoria del sobiranisme està lluny del nacionalisme supremacista i de l'assimilació a una identitat única. I progressivament davant de la reacció de l'Estat i del creixement del nacionalisme espanyol (més d'Estat-nació), l'esperança de construir un país de progres, d'aprofundiment democràtic per a tothom, cohesionat, ha aglutinat voluntats diverses.

Per defecte de resposta política espanyola aquesta majoria opta per un referèndum com l'1 d'octubre. Catalunya sempre buscant una Espanya, Regne Unit o Canadà.

-Llibertat pels presos en situació de presó preventiva. La negació de delicte de rebel·lió del president Puigdemont hauria d’obrir la porta que aquest decaigui en totes les persones acusades; els membres del Govern a la presó o a diferents estats europeus (cap en privació de llibertat), la presidenta Forcadell i els presidents de l'Assemblea i Òmnium (a presó preventiva des del 16 octubre).

Així també no té cap sentit en el cas de la resta d'investigats ni del Major Trapero i la intendenta acusats de sedició i pertinença a organització criminal.

Com defensaran que el president, màxim responsable polític, i cap de la Junta de Seguretat de Catalunya no pugui ser jutjat per rebel·lió i els seus subordinats sí? Com poden continuar en presó preventiva a Espanya?

Respectant la independència judicial però, especialment, en delictes penals, hi ha de ver evidencia científica en la interpretació de conceptes bàsics: rebel·lió, sedició, violència sistèmica com instrument, organització criminal, malversació de recursos públics.

-Aixecar el 155. Estem des de fa mesos (161 dies) a Catalunya en una situació preautonómica amb suspensió de l'autogovern de la Generalitat. La paràlisi de les noves accions, les dificultats pel control polític, administratiu, interventor de l'Estat no propicia revertir en millores socials la recuperació macroeconòmica.

-Obrir diàleg  des del Govern d'Espanya. Les eleccions del 21 de desembre, convocades pel president Rajoy, donaren una majoria parlamentària independentista i un mandat democràtic. La judicialització de la política ha impedit poder investir president al candidat de la majoria, president Puigdemont i candidat Jordi Sánchez. Fins i tot Nacions Unides demana garanties per preservar els drets polítics del candidat Jordi Sánchez.

Necessitem un Govern a Catalunya que pugui ser un interlocutor polític, efectiu, resistent i recuperar l'autogovern.

El Govern d'Espanya han de donar mostres del retorn a la política i el sobiranisme ha de garantir el compromís de tenir Govern, aixecat el 155.

L'independentisme ha arribat més lluny que mai però alhora ha de ser conscient del context. Està en el Camp Base Avançat i no ha fet el cim. S'està fent l'Everest, el més alt dels vuitmils. Han intentat apartar de la proesa els líders, minorar la base, les provisions però tot i això mai podran impedir la voluntat d’un noble objectiu.

I amb ambició però sense innocència ni temeritat, acceptant també els errors, ara cal agafar oxigen, replegar, tenir líders, si cal provisionals i fer que molts vulguin fer el cim. Per arribar-hi l'estratègia és imprescindible, intuir la ruta més segura i esperar el dia més clar.

La resta de forces parlamentàries polítiques (en especial PSC i els comuns) a Catalunya també han de fer un gest que simbolitzi la seva voluntat de diàleg. Simplement que cada grup parlamentari acordar que un diputat no voti. Fer almenys el que va fer el president Montilla en no votar el 155. Aquest gest que ha de permetre identificar que el Govern de la Generalitat és legítim ja que respon a la majoria sortida de les urnes i que aposten per la via política.

Al contrari del que poden pensar algunes persones o formacions polítiques no suposa cap renúncia. Honorarà a les persones i als grups parlamentaris que, amb generositat, propiciïn el camí democràtic de la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya, no és entre els catalans i entre catalans i espanyols.

El president Puigdemont estic segur que ens ajudarà a fer aquest camí. Sabrà orientar els moments. El seu paper i el rol dels altres líders. Ara és hora dels estadistes, dels que tenen visió, que intueixen el camí des del present cap el futur. Amb risc, amb inicial incomprensió, però amb la certesa de fer allò que el moment requereix.

RESET. No és rebel·lió, és un repte democràtic que requereix sortida política. A Espanya, els poders espanyols, estan en la cruïlla, política o judicialització. A Catalunya també. Europa comença a parlar. Nacions Unides ens segueix.

Tornarem a sortir diumenge 15 d'abril al carrer, pacíficament, reclamant llibertat, retorn a casa de les presons i diàleg i resolució política.