Passades aquestes primeres dues setmanes de judici, hi ha orgull de com s’estan desenvolupant les declaracions. Els presos polítics han respost amb gran dignitat les acusacions de la Fiscalia i de l’Advocat de l’Estat. N’han demostrat les debilitats.

La barbaritat judicial que es prepara és tremenda, i el seu contrast amb la veritat és tal que molts catalans de tots els colors ja comencen a creure que al final no s’hi atreviran. Es creu que si els presos polítics i acusats independentistes contesten molt bé i fan un bon judici, els hauran de deixar anar.

Malauradament em temo que no passarà. El problema és que no hi pot haver judici just possible, perquè la interpretació espanyola de la llei es basa en la supremacia de la unitat d’Espanya per sobre de qualsevol altra consideració, inclosa la democràcia o els drets humans. Potser no siguin condemnats per rebel·lió, sinó sedició, però la diferència és minsa i els anys de presó llargs.

Mirant els precedents històrics recents, només cal pensar en el tancament de l’Egunkaria, la violència de l’1-O, la presó pels nois d’Altsasu i la presó preventiva pels Jordis i el Govern, per veure que l’estat espanyol no té cap problema en violentar els drets humans i la racionalitat si, a canvi, protegeix la seva unitat.

Per exemple amb l’Estatut. Qui no recorda les portades de El País, La Razón o El Mundo especulant amb què votarien els 12 jutges del Tribunal Constitucional durant els debats de l’Estatut? Llavors també hi havia la sensació que, com Zapatero estava al govern, al final els jutges no s’atrevirien a retallar la voluntat sobirana dels catalans. I ho van fer.

L’independentisme porta un any parlant d’eixamplar la base i sembla que s’obviï allò més obvi: que la base l’eixampla l’Estat amb cada violació dels drets fonamentals del poble català. L’independentisme augmenta amb cada demostració que la democràcia espanyola és un miratge que només existeix si es tanquen els ulls a la realitat.

Anant més enllà, ara també corre de cop i volta la idea que un tripartit dels ultra-nacionalistes espanyols no podria fer un 155 contra Catalunya, si el Senat estigués en mans del PSOE. Un altre auto-engany probablement tenint en compte que el PSOE ja va votar amb alegria el primer 155. García Page, Lamban, Fernandez Vara i Susana Díaz ja han avisat que cal endurir el discurs contra Catalunya. Algú creu que no hi hauria una part del PSOE que donaria suport a intervenir l’escola catalana i TV3 si es proposés un nou 155?

S’hi atreviran. I per això és tan important que el Consell per la República agafi força els propers mesos, lluny de l’abast de l’Estat i la legalitat espanyola. També que l’Ajuntament de Barcelona estigui liderat per l’independentisme. 

S’hi atreviran contra els presos i, per poc que puguin, s’hi atreviran amb un nou 155. L’independentisme pot passar del 50% de vot a les properes eleccions, i això tindrà un cert impacte tant domèstic com internacional, però amb això no n’hi haurà prou, i cal que tingui urgentment una estratègia conjunta. Perquè s’hi atreviran.