Així com van trigar un munt d’anys en admetre paraules com ara "gay", "litrona", "okupa", "talibán" o "fuet", als senyors de la RAE els ha faltat temps per proposar públicament "tabarnés" com a gentilici d’aquest territori amb fondes arrels històriques conegut des de fa aproximadament quatre o cinc dies com Tabàrnia. I aquesta és la peculiar manera que té la Real Academia Española de prestigiar la institució i, sobretot, de fer-la irresistiblement atractiva i sensata als ulls del conjunt dels catalans.

Però bé, encara que persones de seny aconsellin no remenar més la qüestió en aquestes dates nadalenques, dies de "qui no té feina el gat pentina", no me’n puc estar perquè trobo que la ocurrència de Tabàrnia no deixa de ser significativa d’una feblesa. Perquè, ¿m’ho sembla a mi o els qui parlen en el seu nom estan reconeixent alguna cosa semblant al dret a l’autodeterminació? Ens estan dient que les majories no poden ser ignorades, que determinats percentatges han de tenir conseqüències i que no es pot governar contra una hipotètica meitat més u en contra. I bé, tot és començar.

Parlem-ne: ¿estaríem tots disposats a què la independència només fos possible si en un referèndum el sí guanyés a Barcelona, Tarragona i L’Hospitalet? ¿O que el sí hi superés el no, potser? ¿O és que, senyors de Tabàrnia, només juguem a les majories i les minories si ens va bé, i en cas contrari tornem a les unitats indivisibles? No em semblarien unes regles de joc forassenyades, entre d’altres coses perquè em costa d’imaginar una Catalunya independent amb alguna d’aquestes ciutats, o totes, en contra. I pensant en Transnístria i la República Srpska em vénen suors fredes.

El problema d’un determinat anti-independentisme és, però, que no gosa portar certes fantasmades fins el final i s’acontenta a moure’ns la foto davant dels ulls i pensar que ens ha deixat veient pampallugues. “Ahí les hemos dado”. Això és com quan et diuen que a un referèndum hi haurien de votar “todos los españoles”. A veure, aquesta idea és esperpèntica i inèdita a la història del planeta Terra, però ja no ve d’aquí. Som-hi, valents, ¿fem un referèndum on votin els castellano-lleonesos, els extremenys, els murcians… i els catalans? Si o no? Potser ens farem tots un fart de riure amb els resultats. Si a la comunitat autònoma de Catalunya hi guanyés el sí amb claredat, independentment del que sortís a Cantàbria o Castella-La Manxa, sembla raonable pensar que res no tornaria a ser el mateix.

Però, en fi, cada cop que l’anti-independentisme es posa estupend i obre alguna escletxa imaginativa per on podríem encetar si més no un debat entretingut, pam, ells mateixos la tanquen en sec. "Era una broma, hombre, solo para poneros delante del espejo". És una pena que no siguin capaços de portar una mica més lluny, i més a fons, el sentit d’aquesta mena d’ocurrències. Això sí, sempre els quedarà l’ajut de la RAE.