El passat diumenge la selecció espanyola de futbol femení va guanyar la final del mundial de futbol, proclamant-se campiones del món per primer cop en la història del futbol femení. Però el que recordarem moltes dones d’aquell dia serà com el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, va forçar una jugadora per donar-li un petó durant la celebració. Un assumpte que ha desfermat una agra polèmica que no s'ha tancat després de la seva negativa a dimitir i el seu desafiant discurs aquest divendres. El moment a Sidney va quedar enregistrat per les càmeres i que tots i totes vam poder veure en les televisions de tot el món. Un moment que, tot i estar en ple segle XXI, no és un cas aïllat i ens fa recordar els casos d'assetjament en l’entorn laboral que es produeixen de forma continuada en l’àmbit privat. Segons dades de l’Observatori d’Igualtat de Gènere del 2019, un 14% de les dones admeten haver patit assetjament sexual a la feina.
Segons l’Organització Internacional del Treball, l’assetjament sexual a la feina es pot presentar de dues formes: en l’exigència de favors sexuals a canvi de beneficis laborals o en la creació d’un ambient hostil, intimidatori i humiliant per a una persona per raó del seu sexe, gènere o orientació sexual. Segons un estudi d’Eurofund, les dones d’entre 18 i 34 anys són les més afectades i tenen tres cops més probabilitats de patir assetjament a la feina que els homes de la seva mateixa edat.
A més, les dones majors de 50 anys són les menys propenses a denunciar aquests episodis i patir-ho en silenci. Els autors d’aquest tipus de violència sexual poden ser persones amb càrrecs superiors, companys de feina o clients, però com en el cas de la jugadora de futbol, el cas més comú acostuma a ser el d’un superior, qui cometen un 40% de les agressions segons l’Observatori d’Igualtat de Gènere.
Encara que no existeix un perfil definit d’assetjador, les dades sí que mostren un perfil clar de dones assetjades: les que es troben en una situació de vulnerabilitat. Aquelles que depenen del sou com són les mares solteres, separades o divorciades, les vídues, les dones joves amb poca experiència laboral i les dones migrants. De fet, com apunta un estudi de la Fundació Irla, els contractes precaris i la discriminació institucional que pateixen les dones migrants, especialment en el treball de cures, les situa en una posició especialment vulnerable a patir assetjament sexual.
Aquest tipus de violència de gènere té un fort impacte sobre la vida de les persones, tant en l'àmbit emocional com en el professional. Segons un document de treball publicat recentment amb dades dels 28 països de la UE, un risc més alt de patir assetjament sexual es tradueix en salaris més baixos per a les dones. De fet, les dones que treballen en sectors més masculinitzats i que no s’ajusten als rols tradicionals de gènere són les que veuen més afectats els seus salaris en cas de patir assetjament sexual i violència masclista a la feina. Les investigadores s’allunyen de la imatge estereotipada del cap amb poder i la treballadora indefensa i assenyalen les relacions desiguals per raó de gènere com l'arrel del problema. Com apunten les autores, l’assetjament sexual és una eina de control i poder utilitzada per a mantenir les dones, però també altres persones dissidents del gènere, en una situació de desigualtat.
A més, existeix una relació directa entre un ambient de treball advers i el nombre de treballadors i treballadores que manifesten problemes de salut mental i física, el que es coneix com a risc psicosocial. Segons el mateix estudi d’Eurofund, les persones que experimenten un ambient de treball advers, com el que seria en cas d’assetjament sexual, tenen tres vegades més probabilitats de patir burnout (el que coneixem com a síndrome de desgast professional) i desgast emocional. I també dues vegades més probabilitats de patir episodis d’ansietat i estar en risc de caure en depressió. A més, no només té un efecte en la víctima sinó també en el seu entorn privat, la seva família, les seves amistats, etc.
Com a societat, hem de fer un esforç col·lectiu per canviar l’imaginari social que estableix uns rols i comportaments en funció del gènere i que encasella les persones en un binarisme limitant. És important millorar les condicions de treball en tots els sectors, però especialment en aquells més masculinitzats i precaritzats on el masclisme es reprodueix amb més força. La llei integral contra la violència de gènere del 2022 incideix en la importància que les empreses comptin amb protocols per a la lluita contra l’assetjament sexual a la feina, però també que elaborin mesures de prevenció.
La prevenció i conscienciació sobre l’assetjament sexual a la feina és clau per a garantir un ambient de treball agradable i enriquidor per a totes les persones treballadores, independentment del seu sexe, gènere o orientació sexual. Aquest divendres el president de la Federació Espanyola de Futbol s'ha negat a dimitir i ha carregat contra un suposat "fals feminisme". Una situació molt greu que se suma al fet que la jugadora es podria haver estalviat ser assetjada durant un dels dies més importants de la seva carrera professional si ell l’hagués respectada.
Segons l’Organització Internacional del Treball, l’assetjament sexual a la feina es pot presentar de dues formes: en l’exigència de favors sexuals a canvi de beneficis laborals o en la creació d’un ambient hostil, intimidatori i humiliant per a una persona per raó del seu sexe, gènere o orientació sexual. Segons un estudi d’Eurofund, les dones d’entre 18 i 34 anys són les més afectades i tenen tres cops més probabilitats de patir assetjament a la feina que els homes de la seva mateixa edat.
A més, les dones majors de 50 anys són les menys propenses a denunciar aquests episodis i patir-ho en silenci. Els autors d’aquest tipus de violència sexual poden ser persones amb càrrecs superiors, companys de feina o clients, però com en el cas de la jugadora de futbol, el cas més comú acostuma a ser el d’un superior, qui cometen un 40% de les agressions segons l’Observatori d’Igualtat de Gènere.
Encara que no existeix un perfil definit d’assetjador, les dades sí que mostren un perfil clar de dones assetjades: les que es troben en una situació de vulnerabilitat. Aquelles que depenen del sou com són les mares solteres, separades o divorciades, les vídues, les dones joves amb poca experiència laboral i les dones migrants. De fet, com apunta un estudi de la Fundació Irla, els contractes precaris i la discriminació institucional que pateixen les dones migrants, especialment en el treball de cures, les situa en una posició especialment vulnerable a patir assetjament sexual.
Aquest tipus de violència de gènere té un fort impacte sobre la vida de les persones, tant en l'àmbit emocional com en el professional. Segons un document de treball publicat recentment amb dades dels 28 països de la UE, un risc més alt de patir assetjament sexual es tradueix en salaris més baixos per a les dones. De fet, les dones que treballen en sectors més masculinitzats i que no s’ajusten als rols tradicionals de gènere són les que veuen més afectats els seus salaris en cas de patir assetjament sexual i violència masclista a la feina. Les investigadores s’allunyen de la imatge estereotipada del cap amb poder i la treballadora indefensa i assenyalen les relacions desiguals per raó de gènere com l'arrel del problema. Com apunten les autores, l’assetjament sexual és una eina de control i poder utilitzada per a mantenir les dones, però també altres persones dissidents del gènere, en una situació de desigualtat.
A més, existeix una relació directa entre un ambient de treball advers i el nombre de treballadors i treballadores que manifesten problemes de salut mental i física, el que es coneix com a risc psicosocial. Segons el mateix estudi d’Eurofund, les persones que experimenten un ambient de treball advers, com el que seria en cas d’assetjament sexual, tenen tres vegades més probabilitats de patir burnout (el que coneixem com a síndrome de desgast professional) i desgast emocional. I també dues vegades més probabilitats de patir episodis d’ansietat i estar en risc de caure en depressió. A més, no només té un efecte en la víctima sinó també en el seu entorn privat, la seva família, les seves amistats, etc.
Com a societat, hem de fer un esforç col·lectiu per canviar l’imaginari social que estableix uns rols i comportaments en funció del gènere i que encasella les persones en un binarisme limitant. És important millorar les condicions de treball en tots els sectors, però especialment en aquells més masculinitzats i precaritzats on el masclisme es reprodueix amb més força. La llei integral contra la violència de gènere del 2022 incideix en la importància que les empreses comptin amb protocols per a la lluita contra l’assetjament sexual a la feina, però també que elaborin mesures de prevenció.
La prevenció i conscienciació sobre l’assetjament sexual a la feina és clau per a garantir un ambient de treball agradable i enriquidor per a totes les persones treballadores, independentment del seu sexe, gènere o orientació sexual. Aquest divendres el president de la Federació Espanyola de Futbol s'ha negat a dimitir i ha carregat contra un suposat "fals feminisme". Una situació molt greu que se suma al fet que la jugadora es podria haver estalviat ser assetjada durant un dels dies més importants de la seva carrera professional si ell l’hagués respectada.