La sentència de la Sala Segona de l'Audiència Provincial de Navarra, del cas "La Manada" fa aflorar el masclisme estructural, els estereotips, els prejudicis i la falta de mirada de gènere que impregna la nostra cultura, que impacta en qualsevol aspecte de la vida, individual i col·lectiva, també als jutges.

L'anàlisi de la condemna ens ha de portar a reflexions de fons. Cal defugir dels populismes, de les solucions de reforma exprés del Codi Penal. Hi ha un divorci entre la justícia i el sentit de la majoria social però el repte de la prevenció de l'abús, de les agressions i de la violència sexual ens afecta a tots i totes. Era una violació i ha quedat com abús sexual i un dels tres magistrats demana l'absolució.

La decisió del tribunal es basa en què la dona no va mostrar resistència, interpretant-se com a sinònim de consentiment i un vot particular suggereix que va ser la víctima la que va provocar les relacions sexuals en grup i violència. La condemna per abús sexual es fonamenta en el prevaliment i els absolen d'agressió, intimidació, delicte contra la intimitat i robatori.

Aquesta sentència ens ha de fer reflexionar entorn la campanya de "No és no". En aquest cas la noia probablement, conjuntament amb els efectes de l'alcohol, va entrar en un xoc emocional. Ella no va consentir encara que pot ser que no verbalitzes "no", però el rellevant és que no volia, no va dir "sí". Cal plantejar que només davant una afirmació explícita de consentiment les relacions seran consentides. Aquest fet és rellevant en molts casos per intimidació, per jerarquia, per relacions de poder, per por, per baixa autoestima, per circumstàncies adverses...La víctima ha de poder dir un "sí" racional, clar, pro positiu, conscient. Per tant només si "sí" serà "sí".

Què sabem a Catalunya dels agressors sexuals? Precisament fa pocs dies compartíem a la Universitat de Vic-Central de Catalunya la conferència, dins els cicles DIXIT, de la Dra. Anna Martínez (Doctora en Psicologia, llicenciada en Criminologia i investigadora del Grup estudis avançats en violència de la Universitat de Barcelona) entorn els delinqüents sexuals.

Els delictes sexuals són, segons dades recents oficials, el cinquè delicte penat a Catalunya després dels delictes contra la propietat, contra la salut pública, homicidis i violència de gènere. Un 1.6% de les denúncies a Mossos d'Esquadra. 614 homes i 5 dones tenen condemna de privació de llibertat a Catalunya. Es considera, segons les enquestes de victimització, que tenim un forat negre de denúncies de més d'un 70%.

Cal tenir coneixement per a poder fer prevenció primària, secundària i terciària dels delictes sexuals. La Universitat de Cambridge, a través de la recerca de l'Institut de Criminologia, ens aporta estudis longitudinals (seguiment poblacional durant anys) que identifiquen els factors de risc i els protectors entre els agressors sexuals.

1. Factors individuals que predisposen. Components biològics, lligat al sexe masculí i sobretot personalitats impulsives. Trastorns conductuals. Psicopaties. Distorsions cognitives. Dificultats d'aprenentatge que predisposen a baix rendiment escolar. Baixa autoestima.

2. Factors socials. Famílies conflictives. Història d'abusos durant infància i falta afecte. Vulnerabilitat social. L'escola, els amics i el barri esdevenen factors de risc i protectors.

3. Factors de l'entorn que generen oportunitats pel delicte. Consums de drogues. Actuacions en grup. Altres delictes associats.

Catalunya té més de 20 anys d'experiència en programes penitenciaris per a persones condemnades per delictes sexuals. Els programes molt reglats tenen una base teòrica cognitiva conductual i permet identificar els factors de risc i treballar els canvis els factors protectors. La taxa de reincidència penitenciària general és del 30% i en delictes sexuals és inferior al 10% després de tractament especialitzat, segons dades publicades a Catalunya. El Dr. Vicente Garrido y la Dra. Maria José Beneyto varen obrir camí en els programes integrals intensius de rehabilitació, reintegració social dels delinqüents sexuals. Òbviament persones que cometen delictes sexuals a vegades també cometen altres delictes, contra la propietat, contra la salut pública i altres violències.

Serveis penitenciaris a Catalunya ha iniciat un model d'intervenció social en el moment de retorn a la comunitat basat en cercles de suport amb voluntaris amb el seguiment de professionals (amb l'entitat social INTRESS). Aquest model està implementat al Canadà, Regne Unit, Letònia. Un programa pilot de cercle de 5 voluntaris entorn de l'agressor amb la supervisió dels professionals socials i de salut mental. L'acompanyament dels voluntaris es centra bàsicament en temes de la vida quotidiana i reforçar la socialització positiva, en aspectes morals, materials, modelatge de conducte pro social. Aquests models s'han validat a aquests països amb bons resultats generant conscienciació comunitària del fenomen. A Catalunya la Fundació Vichy Bernadet treballa des del 1.997 en la prevenció i suport a menors/adults que han sofert violència, agressions sexuals durant la infància.

Cal reforçar i avaluar els programes d'Educació afectiva sexual des de la infància i identificar aquells factors, biopsicosocials que poden ser factors de risc per esdevenir un agressor sexual. (prevenció primària).

Minimitzant aquests factors de risc i potenciant els factors protectors, tant en cada persona, com les famílies i els grups. Escola, Centres de Salut, lleure-esport, cultura i treball, són els espais a treballar intensament en la promoció de benestar emocional i d'una sexualitat responsable i saludable.

Cal fer detecció precoç de conductes impulsives que comportin falta de control del comportament sexual. (prevenció secundària).

I acceptar que cal fer prevenció terciària des dels centres penitenciaris i quan retorni a la comunitat. La generalització de les xarxes socials fa que l'accés a visionar, a mimetitzar sexe sense filtres ens obligui a estar molt amatents als menors i als consumidors de pornografia infantil o un ús compulsiu d'aquesta. A alguns països hi ha programes de telèfons/xats d'ajut personalitzat i anònim davant de persones que reconeixen pensaments o conductes impulsives que porten a pèrdua de control sexual o la pederàstia. Alemanya, UK/Ireland, Suècia. Polítiques públiques que busquen que les persones s'autoidentifiquin com a potencials o ja agressors sexuals.

Estem obligats a fer formació massiva en tots els àmbits (docents, sanitaris, judicials, mitjans de comunicació, agents esportius, culturals, seguretat, ...) en cultura d'igualtat de gènere.

És imprescindible liderar un programa de reciclatge, de formació continuada en cultura de gènere als principals actors socials i impulsar amb les universitats mòduls transversals de gènere a tots els graus.

Si en tots els àmbits tinguéssim lideratges compartits, 50 a 50, la mirada plural ens ajudaria.