Per als que hem tingut a l’Alguer germans de l’ànima -com l’irrepetible Rafael Caria- i hi continuem conservant amistats i coneixences, qualsevol nova arribada de l’Alguer ens és del màxim interès, perquè la sentim molt propera a nosaltres. Situada a l’extrem més oriental de la nostra àrea lingüística, aquesta ciutat de passat català, on la llengua lluita cada dia contra la seva extinció, no pot ser per a nosaltres una romanalla dels segles, ni una curiositat filològica, perquè en només dir-ne el nom -l’Alguer-, hi veiem tot de rostres familiars, paisatges que ja són de casa i carrers, places i passeigs recorreguts un cop i un altre, per on fa de bon caminar.

Més enllà, però, de l’afecte per una gent i una ciutat, la lenta decadència de l’idioma comú és un fet cada dia que passa. Així i tot, hi ha qui no es resigna a perdre la llengua dels avantpassats, aquella que li ha donat una personalitat plenament diferenciada en el conjunt sard i italià. Gràcies a una suma d’esforços molt diversos, el parlament italià va aprovar, el 15 de desembre de 1999, una llei que significava tot un canvi en la dinàmica negativa de les darreres dècades. Es tractava de la llei de tutela de les minories lingüístiques històriques, la qual, un cop deixava clar en el seu primer article que l’italià era la llengua oficial de la República, en l’article següent afirmava: “la República protegeix les llengües i les cultures de les poblacions albaneses, catalanes, germàniques, gregues, eslovenes i croates i dels parlants de francès, franco-provençal, friülà, ladí, occità i sard”.

Dues dècades després, el 3 de juliol d’enguany, el Consell Regional de Sardenya ha aprovat una llei “regional” en la qual s’estableix que “La Regió assumeix la identitat lingüística del poble sard com a bé primari i reconeix en la seva afirmació l’assumpció de tot progrés personal i social.” També assegura que “La llengua sarda, el català de l’Alguer i el gal·lurès, sassarès i tabarquí, formen part del patrimoni immaterial de la Regió, la qual adopta totes les mesures útils per a la seva protecció, valorització, promoció i difusió”. La nova normativa preveu unes dotacions econòmiques per a fer efectiva la llei i en fixa els tràmits per a l’ensenyament optatiu en horari curricular, dintre el sistema educatiu oficial. Malauradament, es rebutjà l’esmena que establia l’ús del català en l’anunci dels vols i l’activitat aeroportuària de l’Alguer, reivindicació que ja fa unes dècades dugué l’advocat i empleat d’Alitalia Rafael Caria a encadenar-se com a senyal de protesta, a l’aeroport mateix.

Aquest pas endavant és el resultat de la iniciativa de l’exbatlle de l’Alguer i actual conseller regional Marco Tedde, el qual ha comptat en tot moment amb la col·laboració i assessorament de dos personatges tan combatius en la defensa de la nostra llengua com Esteve Campus i Carla Valentino, president i vicepresidenta d’Òmnium Cultural, així com de Guido Sari. L’antic Síndic Tedde presentà fins a 47 esmenes a una llei que, inicialment, no valorava la importància del català de l’Alguer. Mercès a la seva bona feina, la llei reconeix l’estàndard alguerès emprat ja al municipi i aprovat, el 2003, per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta és una dada important, tenint en compte que el sard no disposa, en ple segle XXI, d’un model de llengua estàndard oficial i admès per tothom. La certificació del nivell C de coneixença de l’idioma en determinats estaments, així com l’ús de l’idioma en l’administració municipal i regional són també el resultat d'èxit de les esmenes presentades.

Una aplicació positiva i ambiciosa de la nova llei ha de contribuir a redreçar la situació, frenar-ne una substitució que no volem irreversible i tornar al català de l’Alguer tota la dignitat i la normalitat d’altres temps. Si els algueresos d’avui ho volen, el seu català podrà anar guanyant terrenys perduts i ocupar espais d’ús que eren els habituals per als algueresos d’ahir. Tedde, amb el suport ferm i coratjós de l’Òmnium local, ja ha demostrat que, quan hi ha voluntat, tot és possible. Justament, és quan ell era el Síndic de l’Alguer que la ciutat s’incorporà a la Fundació Institut Ramon Llull i cedí unes dependències municipals per acollir-hi l’oficina de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, amb el nom d’Espai Llull. Oficina suspesa per l’article 155. Sabem que aquesta llei no tindrà efectes miraculosos immediats, que és una normativa que tot just obre portes i que haurà de vèncer tota mena de resistències, prejudicis i hàbits adquirits, però com deia el poeta Joan Maragall a l’ametller florit: “No ets encara el millor temps, però en tens tota l’alegria".