Sóc dels que s’alegren dels resultats obtinguts per Xosé Manuel Beiras, al capdavant d’una plataforma electoral de forces d’esquerra. Així vaig dir-li-ho, diumenge al vespre, començats a conèixer els resultats, després d’haver-li desitjat “Sorte e votos. Adiante!”, en començar la jornada electoral. El que ha fet té un mèrit extraordinari, més encara si tenim en compte la seva edat: 76 anys. Maltractat i menystingut pel sectarisme i el dogmatisme de l’aparell del partit al qual ell havia contribuït, decisivament, a encimbellar i a convertir en força de govern, víctima de tota mena de conspiracions, va acabar abandonant-lo. I quan alguns ja el donaven per mort i enterrat, ha irromput a l’escena política gallega amb un èxit notable a les urnes, inesperat per a tothom. Aquest catedràtic d’economia, format a París i a Londres i a qui agrada de tocar el piano en la intimitat de la llar, autor del ja emblemàtic llibre “O atraso económico de Galiza” (1972) ha estat la gran sorpresa de les eleccions gallegues. Antic acadèmic de la llengua gallega, orador vehement, corredor de fons, la seva cabellera blanca, com la barba característica, acompanyen una imatge d’un home amb personalitat, molt culte i il·lustrat, que vesteix amb elegància i bon gust, sovint coronada la testa amb un barret que reforça el primer impacte visual que produeix.

Ell ha estat la mà de morter capaç de lligar una aliança de sensibilitats progressistes diverses, sense perspectives electorals per separat, i amb la força del seu lideratge n’ha conduït la transformació en veritable esquerra nacional del seu país. La trajectòria personal, la coherència ideològica i la valentia política han tingut premi. No es pot dir que hagi anat a la política a fer-se un nom, sinó, ben al contrari, a jugar-s’hi el nom que ja tenia. I ha guanyat. No sols ha passat pel davant del seu antic partit a totes les circumscripcions i l’ha superat en vots i escons, sinó que en ciutats tan emblemàtiques de Galícia com La Corunya, Santiago o bé Ferrol, la seva llista ha superat fins i tot el mateix Partit Socialista i s’hi ha plantat com a segona força. És obvi que no sols s’ha endut una part important del seu antic electorat, el de sempre, sinó que també ha fet una queixalada notable entre un electorat socialista, fatigat de la manca de projecte nacional i social dels socialistes.

Posicionat enfront d’un PP que sempre hi ha exhibit un cert aire regionalista, com volent ser el partit “de casa” –“gallec com tu”, havia estat l’eslògan de Fraga-, de manera semblant al PP balear de l’època de Gabriel Cañellas, Beiras ha estat el motor i l’aglutinador d’unes referències modestes com a sigles, però que, juntes, s’han revelat com d’una gran potencialitat. La seva presència nacionalitza el tercer grup de la cambra gallega i posa fora de tot dubte la dimensió nacional que té i que tindrà aquest grup de nou diputats, galleguistes i d’esquerra. Ja veurem com evoluciona ara el BNG, on s’aixopluguen des de centristes fins a marxistes-leninistes, però no cal ser gaire perspicaç per veure que l’objectiu de Beiras i els seus no és tant passar per davant del BNG, cosa que ja han fet, sinó substituir el Partit Socialista, a mitjà termini, com a segona força del país. I convertir-se en l’alternativa imprescindible en tota democràcia. En aquest cas, nacional i a l’esquerra. “Sorte e votos nesta viaxe para o futuro, Xosé Manuel!”.