Òmnium celebra aquest cap de setmana els 10 anys de la declaració de Santa Coloma, en què l’entitat es va declarar obertament independentista. De seguida m’ha vingut al cap aquell vídeo del "tenim pressa, molta pressa, i ho volem tot", protagonitzat per un bon grapat de personalitats públiques i firmat precisament per Òmnium. L’he anat a buscar a YouTube i no en té deu, d’anys, sinó dotze. És de just abans de la gran manifestació de juliol de 2010 contra la sentència de l’Estatut. "Tenim pressa, i ho volem tot", una frase premonitòria –en el fons i la forma– del que vindria els anys següents: tones d’energia col·lectiva i d’empoderament popular, però també d’una ingenuïtat política de la qual va participar absolutament tothom, també qui signa aquest article. "No s’ho poden permetre", "últim 11S autonòmic”, “ho tenim a tocar”, “el món ens mira”... En fi.
 
Som al 2022 i, en el seu discurs commemoratiu, l’actual president d’Òmnium, Xavier Antich, ha teixit un marc discursiu ben diferent, molt més madur i conscient de les dificultats. En tots els àmbits de la vida, també en política, hi ha gent impermeable a la informació que proporciona l’experiència, però Òmnium ha demostrat que no para de processar les lliçons i perfeccionar el seu discurs i la seva praxi. Segurament, per això va començar el procés amb 40.000 socis i ara en té més de 185.000. Altres entitats han fet el camí invers -perdre socis i influència– i segur que tampoc és per casualitat. "La gent" no és tonta.
 
Antich ha dit algunes coses importants. La primera, que la independència continua essent l’única garantia de preservació de la llengua, la cultura i la cohesió social. En aquest sentit, som on érem l’endemà de la sentència de l’Estatut: l’estat espanyol no vol ser l’estat de la nació catalana sinó de la regió catalana, d’una regió de la qual s’espera que pagui i a sobre no mani. L’objectiu d’Òmnium, doncs, continua essent el mateix. Ara, però, l’èmfasi no es posa en la pressa sinó en la modificació de les relacions de forces dins de Catalunya com a condició indispensable per guanyar. Per això Antich ha defensat la feina social i cultural que l’entitat ja fa a les zones menys favorables al projecte nacional català. "Som als llocs. No hi anem: hi som".
 
L’Òmnium d’avui és un Òmnium conscient que la gran batalla nacional es juga a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona: "Avui a Catalunya, 2,8 milions de persones no són nascudes al país. Amb aquests nous catalans volem construir el país lliure", ha dit Antich. Les ànimes malhumorades del postprocés, especialistes en la detecció de presumptes rendicions, segur que només veuran en aquesta afirmació una excusa per dilatar el somniat "nou embat". Tant de bo una gran majoria hi vegi el contrari, un reconeixement de les dificultats i sobretot una crida a l’acció transformadora. El camí més ràpid a la independència és deixar d’ignorar la realitat i arromangar-se per transformar-la. És el camí que ha triat la principal entitat cívica de Catalunya, i això és una gran notícia.