Òmnium celebra aquest cap de setmana els 10 anys de la declaració de Santa Coloma, en què l’entitat es va declarar obertament independentista. De seguida m’ha vingut al cap aquell vídeo del "tenim pressa, molta pressa, i ho volem tot", protagonitzat per un bon grapat de personalitats públiques i firmat precisament per Òmnium. L’he anat a buscar a YouTube i no en té deu, d’anys, sinó dotze. És de just abans de la gran manifestació de juliol de 2010 contra la sentència de l’Estatut. "Tenim pressa, i ho volem tot", una frase premonitòria –en el fons i la forma– del que vindria els anys següents: tones d’energia col·lectiva i d’empoderament popular, però també d’una ingenuïtat política de la qual va participar absolutament tothom, també qui signa aquest article. "No s’ho poden permetre", "últim 11S autonòmic”, “ho tenim a tocar”, “el món ens mira”... En fi.
Som al 2022 i, en el seu discurs commemoratiu, l’actual president d’Òmnium, Xavier Antich, ha teixit un marc discursiu ben diferent, molt més madur i conscient de les dificultats. En tots els àmbits de la vida, també en política, hi ha gent impermeable a la informació que proporciona l’experiència, però Òmnium ha demostrat que no para de processar les lliçons i perfeccionar el seu discurs i la seva praxi. Segurament, per això va començar el procés amb 40.000 socis i ara en té més de 185.000. Altres entitats han fet el camí invers -perdre socis i influència– i segur que tampoc és per casualitat. "La gent" no és tonta.
Antich ha dit algunes coses importants. La primera, que la independència continua essent l’única garantia de preservació de la llengua, la cultura i la cohesió social. En aquest sentit, som on érem l’endemà de la sentència de l’Estatut: l’estat espanyol no vol ser l’estat de la nació catalana sinó de la regió catalana, d’una regió de la qual s’espera que pagui i a sobre no mani. L’objectiu d’Òmnium, doncs, continua essent el mateix. Ara, però, l’èmfasi no es posa en la pressa sinó en la modificació de les relacions de forces dins de Catalunya com a condició indispensable per guanyar. Per això Antich ha defensat la feina social i cultural que l’entitat ja fa a les zones menys favorables al projecte nacional català. "Som als llocs. No hi anem: hi som".
L’Òmnium d’avui és un Òmnium conscient que la gran batalla nacional es juga a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona: "Avui a Catalunya, 2,8 milions de persones no són nascudes al país. Amb aquests nous catalans volem construir el país lliure", ha dit Antich. Les ànimes malhumorades del postprocés, especialistes en la detecció de presumptes rendicions, segur que només veuran en aquesta afirmació una excusa per dilatar el somniat "nou embat". Tant de bo una gran majoria hi vegi el contrari, un reconeixement de les dificultats i sobretot una crida a l’acció transformadora. El camí més ràpid a la independència és deixar d’ignorar la realitat i arromangar-se per transformar-la. És el camí que ha triat la principal entitat cívica de Catalunya, i això és una gran notícia.
Òmnium, deu anys després
«Òmnium ha triat el camí més ràpid cap a la independència: deixar d'ignorar la realitat i arromangar-se per transformar-la»
ARA A PORTADA
-
-
El Govern veu «compatible» negociar els pressupostos mentre s'avança en els acords d'investidura Redacció
-
El PP s'enfanga amb el veto a les festes islàmiques a Múrcia i la Moncloa obre una investigació Bernat Surroca Albet
-
Barcelona investigarà centenars d'empreses de pisos turístics a la cerca d'impostos pendents David Cobo
-
Catalunya afronta la segona onada de calor: quan i on s'assoliran temperatures extremes? Arnau Urgell i Vidal

- Eduard Voltas
- Periodista i editor
Nascut a Barcelona (1970), és periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El podeu seguir al canal de Telegram.
Et pot interessar
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.