Certament, l'hemeroteca és el millor aliat del periodisme per fiscalitzar la coherència dels discursos polítics. I, en aquesta ocasió, ha deixat en mal lloc els "comuns". En d'altres ocasions, havien patinat altres. La determinació exhibida per l'esquerra alternativa a l'hora de defensar el dret a decidir, quan el projecte polític hereu del 15-M aspirava a irrompre a les institucions, ha mutat cap a un suport esllanguit al referèndum que projecta el Govern. És una "mobilització legítima", però no el referèndum que Catalunya "mereix i necessita", diuen els dirigents de Catalunya en Comú, que per ara no faran una crida a la participació en l'1 d'octubre, tot i que asseguren que seran presents a les urnes. Se'ls hi espera. Almenys, als seus votants.

Els exercicis de desobediència que propugnava Ada Colau per fer prevaldre drets universals -el dret a l'autodeterminació n'és un- han quedat avui en somort. A Colau se l'ha escoltada parlar tant de la protecció dels funcionaris com de la paret obstaculitzadora de l'Estat, que converteix el camí cap a la consulta en una cursa plena de sotracs. Però ara mateix no es percep l'alcaldessa com una aliada del procés. Si ho és, ella i el seu entorn no s'han sabut explicar amb claredat. Els "comuns" s'han quedat, de moment, a mig camí entre la denúncia de la intransigència del PP i la complicitat amb el gran repte del sobiranisme. I és probable que la posició els passi factura, per exemple, a l'hora de teixir futures aliances.  

Per què els "comuns" expressen tants dubtes en relació al referèndum? Una de les claus és la pluralitat interna de l'espai, punt de trobada d'independentistes però també de partidaris d'opcions federalistes que no visualitzen, en cap cas, una ruptura amb l'Estat. El document aprovat dissabte a Terrassa s'explica a partir d'aquesta heterogeneïtat, però ha desagradat profundament les veus més sobiranistes. Aquestes veus se senten incòmodes. Xavier Domènech no ho tindrà fàcil per transmetre totes les sensibilitats del partit camí de l'1 d'octubre. Però més enllà del debat intern, a Catalunya en Comú també pesa la desconfiança. No és cap secret que independentistes i "comuns" no comparteixen full de ruta, i que es miren amb recel. En el fons, són projectes que competeixen per la centralitat de la política catalana. Mentre el sobiranisme assenyala totes les contradiccions de l'esquerra alternativa -a vegades costa divisar-hi la voluntat de seducció-, l'entorn de Colau es pregunta si totes les peces del Govern estan alineades amb la convocatòria del referèndum -en privat, citen el cas Baiget- i es qüestionen qui influeix en l'estat major del procés més enllà de Puigdemont.

En l'etapa iniciàtica, quan encara no s'havien sotmès a l'examen electoral, els "comuns" van aglutinar suports transversals en l'univers de l'esquerra: bevien del discurs rupturista del 15-M -que feia una esmena a la totalitat a l'statuo quo-; actualitzaven el missatge progressista d'ICV i eren percebuts per l'independentisme com a companys de viatge pel seu missatge inequívoc en defensa del dret a decidir. No va ser casualitat que Quim Arrufat, portaveu del secretari nacional de la CUP, digués abans de les eleccions espanyoles del 20-D que donaria suport a En Comú Podem en el cas d'anar a votar. El discurs emancipador, però també la connexió amb determinat món sobiranista, va empènyer el projecte de Colau fins a l'alcaldia i va permetre que Domènech convertís els "comuns" en la força més votada a Catalunya en dos comicis consecutius. Tota aquesta acumulació de forces està avui en qüestió per la posició equidistant amb el referèndum. Si l'esperit rupturista que representava Colau queda encotillat en les coordenades que abans assumia ICV, els "comuns" poden posar en risc l'alcaldia, però també l'amplitud que aspirava a tenir el nou partit.   

I què diu el sector sobiranista de Catalunya en Comú? En les entranyes dels "comuns" s'ha fet evident la tensió per no abandonar el discurs genuí. És una pugna per no esmorteir les ànsies transformadores que impregnaven l'ADN del projecte. Les veus independentistes de la nova formació, que avui veuen més pluralitat en els votants que a l'executiva, comparteixen l'aposta per una República catalana que mantingui una relació en pla d'igualtat amb altres territoris de l'Estat, però entenen que aquest ideal polític és compatible amb un suport inequívoc a l'1 d'octubre. Consideren que és una oportunitat capital per atendre l'anhel sobiranista de la societat catalana, però també per gestar un bloc d’oposició sòlid a un Estat encallat en les costures de la Constitució, una carta de convivència que s'ha fet caduca. Són les veus que alerten el partit de no cometre el mateix error que ICV el 9-N, sobretot quan a l'altre costat hi ha un altre bloc, l'unionista, disposat a impedir-ho tot per no moure res. Joan Herrera va pagar una factura cara el 2014 per una equidistància que va haver de rectificar. Ara, els "comuns" també s'hi juguen el seu capital polític.