Vox ho ha tronat a fer. Quan les enquestes no li anaven massa a favor, l’extrema dreta espanyola ha tingut novament la capacitat de marcat el relat en un tancar i obrir d’ulls sense que ni tan sols pràcticament cap mitjà de comunicació hagi parat a rumiar que potser fora millor no caure de quatre potes a la seva trampa. Amb l’excusa de dinamitar el dret de les dones que vulguin interrompre l’embaràs, Vox ha proposat que el Govern de Castella i Lleó —on gestiona l’autonomia de la mà del PP— pugui oferir la possibilitat a les que volen avortar d’escoltar el batec del cor del fetus que duen al ventre. Una proposta que és una còpia de la legislació hongaresa impulsada fa poc més d’un any pel Fidesz d’Orbán que obliga per llei a les dones que vulguin avortar a sotmetre's a tal tortura psicològica. A poc a poc les coses es van situant a lloc i els que ja fa temps que avisem que Vox no mira Le Pen sinó Orbán, també sabem que això només és el principi. Tard o d’hora i segurament en coalició amb el PP, Vox acabarà governant Espanya i ho farà a la manera del Fidesz hongarès i el PiS polonès: amb la religió per bandera com a bon partit de substrat nacionalcatòlic que és.

Conscients dels entrebancs legals que suposaria legislar a imatge i semblança d’Hongria, el tàndem ultraconservador que governa a Castella i Lleó ha apostat per la propaganda. De fet, al PP a remolc de Vox li ha sortit el tret per la culata perquè com sempre que intenta seguir els passos de l’extrema dreta, l’únic que fa és legitimar-la i fer-la més gran. Exactament, el mateix que fa el poder mediàtic que conscientment o inconscientment fabrica tertúlies i debats artificials d’un tema del qual ningú, absolutament ningú més enllà de quatre sonats integristes posa en dubte: que les dones tenen dret a fer els que els hi surti de la figa amb el seu cos i que els drets no es debaten, es defensen i es garanteixen.  

Al cap i a la fi, això de Castella i Lleó només és un avís per a navegants del que passarà tard o d’hora a la Moncloa. L’alternança bipartidista entre el centreesquerra i el turbo-dreta canviarà de trinxera en un futur segurament més proper del que molts imaginen. De fet, és molt possible que aquesta alternança passi el proper mes de desembre, durant les pròximes eleccions que decidiran el nou govern espanyol.

I quan això passi, què haurà aconseguit el Govern català amb un diàleg liquidat?, l'estratègia d’un sector de l’independentisme de jugar la partida amb el poli bo haurà donat algun fruit més enllà d’un indult revisable pels presos polítics?, per ara sembla que no. I mentre no s’aconsegueix res de res i Pedro Sánchez se’ns pixa a la cara passejant-se per Barcelona amb el seu homòleg francès, molt em temo que a casa nostra alguns grans gestors de la cosa pública ni tan sols s’imaginen que gran pot ser la clatellada que ens caurà d’aquí a només onze mesos. I, per variar, als que manen aquí els agafarà amb els pixats al ventre.