El judici al 9-N -de gestació política- ha constatat dues qüestions: que el sobiranisme civil continua disposat a mobilitzar-se -també ara que el procés entra en terreny desconegut- i que Artur Mas torna a ser a l'epicentre de la política catalana. Mas va encetar la setmana capitalitzant els flaixos davant del TSJC -on es van congregar milers de ciutadans per rebutjar la judicialització del plet català- i la va tancar a Palau -unes estances que va abandonar fa poc més d’un any per exigència de la CUP-, al costat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Una setmana de protagonisme absolut per a qui era al capdavant del Govern aquell 9-N del 2014, convidat més tard a cedir el testimoni a contracor. Una setmana de discursos retransmesos en directe, dins i fora del tribunal, ara que el PDECat té pendent de resoldre la incògnita del futur candidat.

Mas, de fet, no ha desaparegut mai del tot. Era el referent de l’antiga Convergència i presideix el PDECat, després d’un congrés resolt amb llacunes, almenys de caràcter organitzatiu, si prenem per referència la lectura laxa dels estatuts feta en relació al règim d’incompatibilitats d’integrants de la nova executiva. En el darrer any i escaig, l’ex-president de la Generalitat ha tutelat la refundació de CDC, ha intervingut activament en els debats del partit i del país, i ha mantingut i manté contactes periòdics amb un grup reduït de la cúpula del Govern. Que Mas hagi estat present en l’actualitat política s’explica, potser també, perquè el veto de la CUP ha sigut de digestió pesada. El seu va ser un pas al costat forçat i la ferida no ha cicatritzat. La negativa de Puigdemont a repetir com a cap de cartell obliga el partit i l’entorn de Mas a replantejar-s’ho tot.   

El PDECat sap que només hi ha dos candidats que generen unanimitat: Puigdemont i Mas. I l’ex-president ja ha dit que l’únic que s’ha autodescartat és el seu successor, tot i que sempre ha matisat que ell no serà cap de llista en unes eleccions d’essència autonòmica. Sense Puigdemont, la formació tampoc renunciarà fàcilment a la carta de Mas, perquè obrir el debat successori sense cap dels dos implicaria alimentar les friccions entre famílies en un moment en què les enquestes pronostiquen mals vents i mar agitada, per manllevar les metàfores marineres que tant agraden l’ex-president. I un detall a tenir en compte: Mas podria ser candidat tot i que la sentència del judici al 9-N dictaminés una inhabilitació. La sentència pot ser recorreguda al Suprem.

Per això era simptomàtica l’escenografia preparada divendres passat a Palau, quan Puigdemont i Neus Munté van rebre a la plaça de Sant Jaume el mateix Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs després de l’última jornada del judici. Són tant rellevants les imatges difoses com les paraules pronunciades. La fotografia distribuïda per Palau presentava Puigdemont i Mas de costat, compartint conversa distesa, amb els altres integrants de la trobada col·locats a una calculada distància dels dos presidents. I les paraules: Puigdemont va recordar que, si tots els esdeveniments s’haguessin produït sense sobresalts, divendres només hi hauria hagut un president a Palau. La posada en escena convidava a pensar en una operació retorn.