Pactes i serietat

16 de maig de 2011
El govern d’Artur Mas és un govern dèbil. El candidat de CiU va demanar en les darreres eleccions, com sol passar, una majoria forta per aconseguir una estabilitat parlamentària sòlida. No la va aconseguir. Si després de les eleccions municipals no hi ha un canvi imprevist, Mas tindrà moltes dificultats, no ja per a governar, sinó fins i tot per aconseguir aprovar els pressupostos de l’any que ve. En una situació econòmica com la que patim, aquesta és la pitjor notícia que la política pot donar a l’opinió pública. L’actual president es pensava que podria jugar a la geometria variable, com fa José Luis Rodríguez Zapatero, però a Espanya el govern té cromos per canviar. Estampetes que poden interessar el PNB, Coalició Canària o fins i tot CiU. A Catalunya no hi ha res a oferir, tret de la incorporació al govern, una opció que Artur Mas ha descartat fins ara.

Els pactes polítics, doncs, són molt importants per a la governabilitat Tant importants, que els partits haurien de ser més sincers, més honestos i més coherents quan es presenten a eleccions. No ho haurien de supeditar tot als resultats, sinó que haurien de definir futures polítiques d’aliances que evitessin als electors la sensació final de presa de pèl.

Això exactament és el que no fan les diferents candidatures a l’Ajuntament de Barcelona. Els votants de la capital de Catalunya saben que Iniciativa es prestarà tota al PSC, com ha fet fins ara. I saben també que l’alcaldable dels socialistes, Jordi Hereu, farà el que calgui per continuar al davant del consistori. Però només això. Xavier Trias no s’ha explicat amb la claredat necessària. Iniciativa l’acusa de “voler governar de la mà de la xenofòbia i el racisme del PP”. Alhora i de manera contradictòria, el candidat d’Esquerra, Jordi Portabella, assegura estar disposat a parlar amb la mateixa CiU perquè el PSC “no té rumb”. Joan Laporta encara va més enllà i proclama el partit que encara lidera José Montilla “no és d’aquest país”. Massa ambigüitats, massa silencis calculats, massa inconsciències i massa contradiccions. Podria arribar a passar que la política presentés un panorama molt més devastat que l’economia.