Trampa. Les informacions que arriben de Madrid en relació a redistribuir la nova flexibilització del dèficit públic i, en conseqüència, l’anomenat nou diàleg entre la Generalitat i la Moncloa que expliquen als quatre vents els mitjans que volen que res canviï, és una trampa que ens pot convertir a tots els catalans en uns pagafantes infinits.

Tramposos. No qüestiono la bona voluntat del conseller Mas-Colell per aconseguir més diners per a Catalunya per poder pagar nòmines i evitar que les tràgiques retallades siguin menys dures, però acceptar que és una bona notícia que qui ens escanya afluixi una mica per poder continuar-nos mantenint vius en respiració assistida em sembla poc menys que humiliant. El govern espanyol no és de fiar, ni ho és ara ni ho serà mai, mani la dreta del PP o els pseudoprogres espanyolistes del PSOE. Els incompliments i l’insult permanent al fet català així ho avala la cronologia política viscuda en les darreres tres dècades de democràcia (sic). No podem mantenir diàleg amb qui ens nega un dret tan democràtic com és el de decidir. A casa meva no acostumo a parlar amb qui no m’estima, a qui em vol submís, així de senzill.

Altaveus de la trampa. Espanya no ens vol morts, sinó moribunds per dues qüestions: perquè Catalunya no faci fallida del tot ja que si morim, mor Espanya, que no tindrà més mamella d’on treure diners, i en segon lloc perquè practiquen el sàdic exercici de gaudir escoltant com el darrers alè de vida sigui per donar-los les gràcies. Ens ofeguen i quan destensen la mà volen que ens agenollem i els agraïm que dialoguin amb nosaltres per dir-los que estem joiosos que en comptes de robar-nos molt només ens robin bastant. Aquesta és l’estratègia de Rajoy. Inacceptable. Grotesca. I el més trist és que, com ja esperàvem, el mitjà oficial de l’establishment unionista-català ho aplaudeixi amb la sempre excepció d’articles com el dels companys Marc-Álvaro o Rahola. El quintacolumnisme mediàtic no dissimula a l’ombra d’un comte que vol marcar els moviments del president de la nació catalana.

Dignitat sense trampes. Els catalans hem parlat durant anys de dignitat. Ara és l’hora d’exercir-la de veritat. I demanar que l’exerceixi el nostre Govern. Jo confio en el president Mas, jo confio que no farà ni un pas enrere en la transició nacional que ens ha de portar a la consulta per l’autodeterminació el 2014 (preferiblement abans de l’estiu del 2014). Jo confio molt en Junqueras. Però si Mas i el seu Govern no ho tenen clar que ho diguin ara, si Mas i el seu Govern se’ls passa pel cap ajornar la consulta a canvi de diàleg amb l’agressor que ens ho diguin clarament i el poble respondrà en forma d’eleccions anticipades. La dignitat és això, companys, fer confiança a qui ens manen fins el dia que incompleixin amb una qüestió innegociable com és el dret a decidir el nostre futur. Dignitat és no deixar-nos entabanar mai més. No hi ha camí enrere. I el president Mas ho sap. Farem camí, amb ell o sense ell. Per la seva qualitat política i humana espero que sigui amb ell, de veritat. Però el país està per damunt de tot. I això el president també ho sap.