Se't regiren els budells veient Pep Cruz entaforat en l'uniforme de les SS del seu personatge Rudolf, president de l'Audiència, que durant l'època de Hitler havia dirigit un camp d'extermini nazi. Aquests dies amb Marta Angelat i Mercè Arànega, interpreten (fins al 5 de febrer) Davant la jubilació un text venjatiu de Thomas Bernhard, que dirigeix el polonès Krystian Lupa, al teatre lliure de Gràcia. 

L'espectacle que ja es va poder veure al Temporada Alta posa en escena la nostàlgia del nazisme en una família on no tots pensen el mateix. Tothom està marcat per la seva desgràcia, diuen en un moment de l'obra i és que la desgràcia va repartida. El personatge de Marta Angelat, Clara, va en cadira de rodes fruit d'una explosió d'un bombardeig aliat just a les acaballes de la segona guerra mundial, i els altres dos Rudolf i Clara, fan pinya, i fins i tot mantenen una relació incestuosa, i estan convençuts que la majoria pensa com ells però no ho confessen. I és que la humanitat agafa el camí equivocat. El cas és que aquest jutge, de passat nazi, commemora d'amagat a casa seva cada 7 d'octubre l'aniversari de Himmler que és qui el va promocionar. El text de Bernhard s'inspira en un cas real, el de l'expresident de Baden Wurtenberg que va haver de dimitir el 1978 quan es va descobrir la seva participació en el règim anterior com a jutge de la marina, i que havia signat nombroses penes de mort. És el cas Filbirger. L'home a més va fer dimitir el director del teatre estatal de Sturgart , Claus Peyman (amic de Bernhard) sota l'acusació de ser amic de terroristes.

Lupa, que treballa per primera vegada amb actors catalans, ve tocat per la situació que viu Polònia, on els actuals dirigents del país semblen amarats de nazisme, i on els neonazis es manifesten amb total impunitat. I tots plegats fan una peça magnífica, amb unes interpretacions a un ritme orgànic, de detall, que fan respirar fins a l'ofec aquest ambient casolà, arnat i podrit. Senzillament genials en la construcció del paisatge personal de cada personatge. Aquest és el mètode Lupa, el de bastir paisatges.

L'endemà d'haver vist la funció, a Alemanya el Constitucional evitava prohibir l'NPD, el partit neonazi, perquè malgrat que va contra la democràcia, el tribunal no veu indicis perquè puguin complir els seus objectius. És clar que potser si aquests no són amenaça real, sí que els de l'AFD Alternativa per Alemanya, els ultres aconseguiran a les eleccions generals del setembre els millors resultats d'una força xenòfoba, racista i d'ultradreta d'ençà de la guerra mundial .

El nazisme, el feixisme rebrota arreu d'Europa, mentre aquí l'ombra corresponent del franquisme no acaba de fer net. Ja sigui amb la subvencionada fundació Francisco Franco, ja sigui amb les plaques dels carrers d'Alacant, ja sigui amb el Valle de los Caídos. Aquesta mateixa setmana el senador de Compromís Carles Mulet, rebia la mateixa resposta a dues preguntes sobre com pensen evitar que la tomba del dictador segueixi sent un lloc d'exaltació franquista, i com pensen complir les observacions del relator de l'ONU Pablo de Greiff per la promoció de la veritat, la justícia, la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. La resposta del govern espanyol és que des d'una "perspectiva normativa resulta clar que el Valle de los Caídos ja no té el significat que suggereix " Carles Mulet.

Deu seu l'ombra del sanguinari Himmler que es va passejar per Barcelona i Montserrat buscant el Sant Grial, i que ara reviscola al Lliure, els que no els deixa veure la veritat. O agafant-se a les paraules del personatge de Mercè Arànega: Som una conspiració contra la banalitat de la vida. Deu ser el nazisme banal, deu ser el paisatge.